La conferència del mes de maig de l’associació Aula Blanes duia per títol “Gaudir de la música:conceptes i claus per a l’audició” i per a les més de setanta persones que hi van assistir va ser una magnífica oportunitat per accedir al plaer estètic des del coneixement.
L’audició d’un fragment de la sonata K124 de Domenico Scarlatti servia per obrir la xerrada del compositor i pedagog musical Mario Ros. La proposta es va centrar en tres grans idees:els conceptes d’idea poètica i idea musical,les claus per a identificar melodia i motiu musical i el concepte de variació contínua.
Ros,amb un estil molt didàctic i una acuradíssima presentació,va exposar aquestes tres idees a partir d’audicions controlades de diferents peces i compositors des del Barroc fins al Classicisme.
Per a la primera idea va utilitzar obres de C. Monteverdi (Lamento della Ninfa) i J.S. Bach (ària de la Passió s. St. Mateu). Va ser llavors que es va analitzar la relació entre una idea poètica i una de musical,es va poder captar com diferent és una composició on la primera domina sobre la segona o a l’inrevés.
Per a acostar l’idea de melodia i motiu musical,Mario Ros va usar dues peces de L. van Beethoven (op. 24 i op.111). Els fragments van servir per distingir les diferències d’una estructura melòdica,notes presentades amb linealitat,i una estructura motiva,la linealitat es perd i va apareixen el motiu musical cada cert temps.
Per a la tercera idea,la variació contínua,l’audició va ser del primer moviment de l’opus 77 de J. Haydn. D’inici escoltant separadament les set maneres com es presenta el tema musical principal en la peça,per després fer una audició completa del moviment. Ros va analitzar cadascun dels exemples,detallant com els instruments del quartet de corda entraven en diàleg segons el cas.
La conferència es va tancar amb un entretingut torn de preguntes i una sentida ovació cap al ponent que des de la seva passió i el seu saber va fer que el públic més enllà d’escoltar,sentís la música per a gaudir-ne.
Què hem d’esperar d’una audició de música clàssica? Què és una idea musical? Com identificar-la a partir de la simple audició d’una obra? Què pot expressar una obra musical? Pot tenir significat? És sempre la melodia l’eix central d’un peça?
És tracta de veure,a partir d’exemples des de Monteverdi a Beethoven,com han estat concebudes les peces musicals,com estan escrites,quin interès especial tenen,com escoltar-les… i,sobretot,com gaudir-ne.
El dimarts 24 de maig Sònia Fernández–Vidal va mostrar en una hora de conferència els conceptes claus de la física quàntica. Per fer-ho va voltar dues preguntes:què és la ciència? i què és la realitat?.
A la primera va respondre-hi resseguint el camí que ha fet la ciència des dels temps de Galileu fins els actuals. Insistint amb la diferència d’un física clàssica,determinista,mecanicista,una ciència on els experiments marquen l’evolució del saber científic,i una física que ha d’incloure la relativitat i la quàntica,una física indeterminista,probabilística,una física sovint contra-intuïtiva.
Amb estil amè i un elaborat material de suport,va acostar als assistents una idea clau per entendre el que representa el canvi de paradigma d’una física a l’altra:la imaginació és la millor eina que tenim per accedir a les explicacions de la quàntica perquè el nostre cervell no està preparat per observar esdeveniments de les mides i les velocitats del món subatòmic.
Per respondre a la segona pregunta va acostar-s’hi a través del concepte de model. La ciència treballa amb models de la realitat,mai amb la realitat última,mai amb la veritat última,de manera que la física quàntica és un model per explicar el com de la realitat subatòmica. Sònia va explicar dos fenòmens claus en quàntica:la dualitat ona –partícula i la superposició. El primer a partir de la descripció dels experiments crucials i el segon a partir d’analogies i detalls dels efectes del fenomen.
Una conferència que es va tancar amb un llarg torn de preguntes i intervencions dels més de 70 assistents i que va mostrar els camins pels que circula la física actual. Una disciplina que s’ocupa del com i desperta l’interès pel perquè.
La ciència,tot i que moltes vegades la relacionem amb fòrmules i números que ens semblen complexos i abstractes,pot arribar a convertir-se en un món apassionant,gairebé màgic per a aquells que es decideixen a apropar-se a ella. Descobrirem noves propostes científiques que estan aconseguint que molts dels nostres somnis es tornin realitat:invisibilitat,teleportació,viatges en el temps…
Farem un breu repàs del camí que la ciència està recorrent,perquè és important per a l’evolució dels éssers humans i el més important:aprendrem a gaudir d’ella.
Llenguatge de l’ètica i llenguatge del desig,a Aula Blanes
Aquest dimarts 13 de març la sociòloga Lídia Puigvert,va oferir a una vuitantena llarga d’assistents una magnífica xerrada sobre la “socialització preventiva de la violència de gènere en els i les joves”.
Primer va exposar quin és el context on es troba el jovent,va parlar dels canvis socials i tecnològics,i va remarcar com les interaccions socials han quedat modificades sobretot en aquest segle XXI per les interaccions online. Els blogs,videoblogs,facebooks,twiters i la resta de plataformes de relació de la xarxa són eines i espais nous que formen part del dia dia dels joves. Els mitjans de comunicació i els missatges que es donen als joves,des de revistes,sèries de televisió,pel·lícules i ,en general ,des dels ídols adolescents serveixen per a vincular allò atractiu amb allò violent. També va explicar on es situa la llei estatal i la llei catalana en matèria d’educadors (en sentit ampli) en la relació a prevenció de la violència de gènere.
Una segona part de la xerrada va estar centrada en les diferents recerques que s’han fet i s’estan fent arreu. Va emfasitzar que es tracta de donar resposta a com la violència de gènere no s’ha acabat sinó que s’accentua,malgrat les feines en co-eduació,les accions des del feminisme,malgrat que les societats han canviat en molts altres aspectes. Es tracta de trobar noves vies per a prevenir el sexisme i la violència. Els casos presentats i les dades de les recerques serveixen per prendre consciència directe d’un realitat que tenim molt aprop. Les investigacions mostren clarament que el context on es socialitzen els joves,avui,dóna el missatge que allò atractiu en un home és allò violent.
La tercera part,a mode de conclusions,va servir perquè la ponent exposes quina és la línia que es proposa des del centre de recerca de la UB. Idees com que l’amor és social,que s’aprèn,és a dir que no és innat,i que per tant són les vivències i el context el que ens ajuda a construir allò que pensem,serveixen de base per a treballar en favor d’unir el llenguatge de l’ètica i el llenguatge del desig. Aquest línia és la que permetrà canviar els models amorosos i d’atractiu on es socialitza el jovent. Tot el que serveixi per compartir en un mateix model allò correcte i allò excitant,allò que està bé amb allò passional,allò convenient amb allò atractiu ajudarà molt a buidar d’atractiu la violència i omplir d’atractiu els models igualitaris.
Després d’un molt interessant torn de preguntes,la ponent va acomiadar la seva xerrada recordant que aquest canvi només és possible si a més dels adults,hi ha també implicats els i les joves .
Us anunciem que la Lídia Puigvert ens oferirà la propera xerrada:
Data:Dimarts 13 de març del 2012
Hora:20.00 h
Lloc:Sala Roberto Bolaño
Biblioteca Comarcal de Blanes
La llei Orgánica 1/2004,de 28 de diciembre,de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género inclou en el seu article 7. la formació inicial i permanent del professorat (BOE-A-2004-21760) per a prevenir i detectar situacions de violència de gènere. Les investigacions amb més impacte en la comunitat científica internaiconal assenyalen com a element clau que el professorat sàpiga analitzar les relacions afectivo-sexuals des del punt de vista de l’atracció i la elecció. Els treballs de socialització preventiva estudien quines són les interaccions socials que condueixen a vincular atracció i violència i poden concretar-se en patir violència de gènere com les que condueixen a buidar d’atractiu la violència i generen relacions convenients i apassionants. D’aquesta manera es poden assentar les bases de tolerència 0 en els centres educatius.
Aquest dimarts 21 de febrer la Dra. Montse Soler,biòloga responsable del Laboratori de Bioinformàtica Experimental de l’IRB-BSC,ha ofert la conferència sobre la recerca en biomedicina i computació als assistents a Aula Blanes.
La ponent ha dividit la seva xerrada en dues parts. En la primera ha exposat de manera planera els grans conceptes de la genètica i la investigació biomèdica. Termes com gen,proteïna,genoma,proteoma,cromosoma,ADN i molts d’altres han estat tractats amb alt nivell pedagògic. Soler s’ha referit a la recerca en biomedicina com a unió d’esforç de molts camps de la ciència,a més de la biologia i la medicina,s’hi afegeixen la proteòmica i la genòmica,i darrerament la computació que permet multiplicar les possibilitats de recerca mèdica al millorar-ne la capacitat d’emmagatzemar dades,de manipular-les,de processar-les i de fer simulacions. Tot plegat amb l’objectiu de millorar tractaments,medicaments i diagnòstics.
En la segona part la doctora ha entrat en el detall d’una de les línies de recerca que l’equip del seu laboratori està duent a terme,la investigació de l’Alzheimer. Ha exposat detalls sobre el que se sap fins ara d’una malaltia encara incurable. Coneguda des de 1906 es tracta d’una malaltia cerebral que produeix la mort de les neurones i que acaba en demència del malalt i la seva mort. Els esforços que s’estan fent són grans però sense gaire èxit,la majoria d’investigacions pretenen trobar la clau però cap d’elles ha aconseguit assenyalar el gen responsable del desenvolupament de la malaltia. Hipòtesis en relació a la proteïna APP,a un determinat tipus de neurotransmissors i darrerament a una proteïna anomenada TAU són algunes de les moltes amb que s’està experimentant en la recerca. En concret,i gràcies a la computació,el laboratori on treballa Soler,està investigant una proteïna que han anomenat ECSIT,candidata a generar la cadena d’esdeveniments que porten a la demència en l’Alzheimer.
Us anunciem que la Montse Soler ens oferirà la propera xerrada:
Data:Dimarts 21 de febrer del 2012
Hora:20.00 h
Lloc:Sala Roberto Bolaño
Biblioteca Comarcal de Blanes
L’Alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa associada a l’edat que es caracteritza per una pèrdua progressiva de memòria i altres capacitats mentals a mesura que les cèl.lules nervioses moren i s’atrofien zones del cervell. Malgrat que ens els darrers anys s’han invertit molts esforços per conèixer els mecanismes que generen aquesta malaltia,encara no disposem de tractaments eficaços que puguin combatre-la,de manera que cada any es diagnostiquen més casos.
En el nostre laboratori analitzem malalties complexes com el càncer i l’Alzhèimer de forma global,combinant mètodes experimentals amb mètodes computacionals per a estudiar les connexions entre els gens o les proteïnes i contextualitzar-les en el seu entorn biològic.
Els nostres estudis estant aportant noves dades sobre mecanismes moleculars que poden contribuir a entendre millor la biologia de l’Alzhèimer,i tot indica que probablement no existeixi una sola via causant de la malaltia. Esperem que la nostra recerca obri la porta a noves investigacions destinades al seu tractament o prevenció.
El dimarts 24 de gener a la biblioteca comarcal de Blanes va tenir lloc la conferència “Un passeig per la història del nostre calendari”. Una extraordinària xerrada a càrrec del conegut divulgador Anton Aubanell.
El ponent,amb el seu estil engrescador i dinàmic,va entusiasmar les prop de cent persones que van assistir a l’acte. Aubanell va explicar com s’ha gestat l’actual calendari gregorià de 12 mesos que utilitzem per comptar els dies. Va farcir d’anècdotes i curiositats històriques una explicació que connectava natura i cultura. Va detallar les modificacions de Juli Cèsar en l’antic calendari i les posteriors del Papa Greogori XIII. Va respondre a d’on surten els noms dels mesos,i amb poques operacions va mostrar l’alta precisió que s’ha aconseguit a l’hora de comptar l’any. Una excel·lent conferència per a comprendre també la diferència entre les dates i els dies.
Us anunciem que l’Anton Aubanell ens oferirà la propera conferència:
Data:Dimarts 24 de gener del 2012
Hora:20.00 h
Lloc:Sala Roberto Bolaño
Biblioteca Comarcal de Blanes
Hi ha coses que ens resulten tan quotidianes que no els donem importància però que han costat molt d’esforç de crear-les. Una d’aquestes coses és el calendari,aquest formidable organitzador del nostre temps. En el passeig que us proposem intentarem resseguir una mica l’origen i evolució del nostre calendari tot contemplant el camí que s’ha seguit per ajustar-lo progressivament a la durada real de l’any.
Loading ...
Mario Ros fa sentir la música a Aula Blanes
