El Comiat d’AulaBlanes

Ens adrecem a vosaltres per fer-vos saber que després de set anys fantàstics dedicats a la divulgació del coneixement sentim que hem arribat a port. Estem molt contents de la feina que hem pogut fer entre tots plegats.

Volem agrair el suport a totes i cadascuna de les persones que han participat en el projecte i l’han fet possible. Tot el personal de la biblioteca comarcal de Blanes,els companys i companyes del CEAB-CSIC,els i les insuperables ponents que hem tingut el goig de compartir,la premsa,radio i televisió que ens ha ajudat a difondre la tasca i és clar a totes vosaltres,totes les persones que heu participat en les xerrades,tallers i debats durant aquests set anys.

Una forta abraçada,

Jordi i Sergi

Èxit de les Jornades Pedagògiques d’Estiu

Revisió del projectes.

Família i escola del ESC Pinya de Rosa de Blanes.

–Camí inspirador per afrontar el gran repte d’obrir les portes del centre a les famílies des d’una perspectiva d’aprenentatge i col·laboració

–Idea del comunicació per whatsapp interessant amb la versió «piramidal».

–Importància de la definició de rols dins el funcionament de la xarxa whatsapp per mantenir equilibri.

–Dubtes amb les AFA i pares i mares de secundària que estan molt més desapareguts.

–Incloure un docent en els grups de comunicació i no deixar-ho tot als pares delegats.

Sortides Integrades del ESC Mossèn Joan Batlle de Blanes,

–Gran mostra d’aprofitament d’una oportunitat de recurs per establir accions sostenibles.

–Idea que dóna molt sentit i coherència a les sortides que sovint es viuen molt com una illa dins el curs.

–Destacar la gran implicació de tot el claustre i el lideratge de direcció.

–Queden dubtes de com s’avalua i quin % s’apliquen a cada dimensió o àmbit.

–Integrar les sortides en l’aprenentatge és una solució a poder proposar diversitat cognitiva a l’alumnat.

–El repte és consolidar-ho com a línia d’escola.

Aliances externes del ESC Joaquim Ruyra de Blanes

–Molt bona la idea de fer connexions amb especialistes d’altres àmbits.

–Destacar que soluciona una mica el problema de treballar la intel·ligència cinestèsica a les aules.

–El docent és menys protagonista i l’alumne és molt actiu.

–Enllaç amb l’educació emocional.

–El «tàndem» especialista extern i mestre a l’aula ( «l’àngel»)

–Aconseguir acostar la poesia més enllà del paper.

–Atenció al possible cost de portar externs.

–L’avaluació s’hauria de revisar.

–Proposta de sortir a buscar,no d’esperar que vinguin.

Jardins de Santa Clotilde de l’INS Coll i Rodés de Lloret de Mar.

–Excel·lent tècnicament.

–Bona mostra de treball globalitzat per secundària més enllà del crèdit de síntesi.

–La qualitat de proposta viva,revisada cada any.

–Molt rellevant que l’alumnat sigui part implicada en el disseny i revisió.

–Destacar l’ús de rúbriques i carpeta d’aprenentatge.

–Idea de projecte amb dos espais d’aprenentatge (aula i jardins)

–Proposta de connexió amb altre centres,entitats,turisme local,…potser servei comunitari.

Destaca com a conclusions que els reptes que la comunitat educativa té al davant es poden dividir en tres grans grups:família i escola,metodologia d’aula i compromís professional.

A cadascun dels grups hi conviuen diferents reptes,essent especialment rellevants:la millora en educació emocional,la millora en el compartir de tots els agents educatius i l’impuls al treball cooperatiu entre docents.

D’una primera reflexió de possibles accions per dur a terme des de tota la comunitat educativa,més enllà dels docents,es fa notar la importància de les accions formatives i les accions de creació/reforç de xarxes.

La jornada ha servit per crear un grup impulsor,format per part dels participants,amb l’objectiu d’entomar alguns dels reptes detectats com a prioritaris i tirar endavant l’acció transformadora que ajudi a donar-hi resposta.

VI Jornades Pedagògiques d’Estiu 7 de Juliol de 2017

El divendres 7 de juliol a la biblioteca de Blanes ens trobarem per compartir idees i seguir transformant realitats.

Us volem convidar a venir a les VI jornades a una acció educativa.

Són jornades obertes,lliures i gratuïtes.

Van dirigides a tots i totes els qui senten passió per l’educació.

Des de les 9.00 fins les 13.30 h serem a la biblioteca de Blanes compartint experiències d’aquest any que ens inspirin per seguir treballant.

Més informació i inscripcions a www.jornadespedagogiquesdestiu.com

Resum:Debat sobre la sèrie Merlí

Debat obert:Merlíens fa trempar? Xavier Serra from aulablanes on Vimeo.

Conferència/Debat Sobre la sèrie Merli

Data: Dimarts 6 de juny

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

El proper dimarts 6 de juny a les 20.00h a la biblioteca comarcal de Blanes tindrà lloc un debat entorn de la sèrie de TV3 Merlí. Es tracta d’un acte organitzat per Aula Blanes i Àgora Jove que s’inclou dins el VIIè cicle de xerrades d’Aula Blanes i que servirà per tancar temporada.

El professor de filosofia Xavier Serra i Cristina Fernández,coordinadora d’Àgora Jove,conduiran el debat obert. El debat es centrarà en quatre eixos:el retrat que fa la sèrie Merlí sobre el professorat,l’adolescència,la sexualitat i la filosofia.
Qüestions com el paper del tutor en l’educació,com ha de ser la relació entre un mestre i un alumne? Quins problemes tenen els adolescents de la sèrie? Quins adolescents no hi són a la sèrie? Hi ha una hipersexualització de l’adolescència? El paper de les dones. El sexe en el món dels adolescents o Com ha afectat Merlí a la matèria de filosofia? Com són les classes de filosofia a la sèrie i com són en realitat? Ha afectat la sèrie al fet que hi hagi més bona predisposició dels alumnes cap a la matèria? Són algunes de les preguntes que es pretenen abordar en el debat.

Resum:La ciència i els gossos:com aprenen?

"La ciència i els gossos:com aprenen?"Mònica Sagrera from aulablanes on Vimeo.

Conferència:La ciència i els gossos:com aprenen?

Data: Dimarts 2 d’maig

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

La Mònica Sagrera és una estudiant del doble grau de Veterinària i Ciència de la Producció Animal,participant de la setena edició del Programa Joves i Ciència que,gràcies al seu estudi sobre “Avaluació de l’ús de gossos per a la detecció de l’escarabat morrut”,ha presentat el seu treball a la fira més important de treballs preuniversitaris,la Intel ISEF (International Science Engineering Fair),al Imperial College (Londres),junt amb altres premis i mencions relacionats amb la sostenibilitat i originalitat del projecte.

A la xerrada es parlarà de la domesticació del gos. Un animal que d’origen ha estat un fidel ajudant en les tasques de cacera i control dels ramats,i que ha evolucionat la seva relació amb les humans en base a l’evolució de la seva domesticació i el coneixement d’aspectes claus de la seva conducta. L’exemple de la gossa Popi,entrenada per detectar l’escarabat morrut,un insecte invasor que està afectant greument a les palmeres,servirà per mostrar la vinculació entre la ciència i la sorprenent capacitat olfactiva dels gossos.

Uns animals que estan essent protagonistes de múltiples tasques que estant contribuint en el món de la ciència i en el benestar de les persones.

Resum:Biologia i Música:Els secrets de l’oïda absoluta

Carla Conejo comença la seva xerrada plantejant els interrogants que han guiat la seva investigació sobre l’oïda absoluta. Què és,qui la té,com i quan s’adquireix i on hi ha més persones amb aquesta capacitat.

Investigar el talent musical des d’una perspectiva científica necessita acotar el camp de treball,és per això que la ponent va decidir concretar l’estudi en l’oïda absoluta. Es tracta de la capacitat d’identificar sons de manera precisa,immediata i sense referència. Aquesta capacitat no implicar sentir més,ni un rang més ampli,ni tan sols implica ser millor músic,sinó que es tracta de poder associar qualsevol so a una nota musical.

Carla Conejo va insistir que es va mal anomenar oïda perfecta i que tampoc és l’oïda relativa. Aquesta darrera és una oïda entrenada a la que li cal sempre una referència,aquesta sí és la que desenvolupen molts músics.

Es calcula que una de cada dues mil persones té aquesta capacitat. Hi ha noms cèlebres que s’ha sabut que ho tenien com:Wolfgang Amadeus Mozart (1756,1791),Ludwig van Beethoven (1770-1827) i músics de tots els temps.

Un de les grans controvèrsies és saber com es desenvolupa. Carla Conejo es decanta per pensar en un desenvolupament de la capacitat lligat a factors genètics i factors ambientals. A nivell genètic els estudis mostren que no hi ha un sol gen responsable i que es tractaria d’una herència no sexual i de caràcter dominant. Això ha fet pensar en la possibilitat que es tracti d’un polimorfisme és a dir que diferents gens tinguin la mateixa funció.

Pel que fa als factors que mostren un desenvolupament adquirit destaca que el cervell no té un centre musical sinó que hi ha diferents centres implicats en la percepció i producció musical. Els darrers estudis mostren que l’oïda absoluta és per les persones que la tenen un llenguatge més. De manera que dels 3 als 6 anys seria el millor moment per adquirir la capacitat. Un entorn musical ric a l’edat òptima en facilita l’adquisició.

Les zones del món on s’acumulen més persones amb oïda absoluta són al Japó (la meitat dels músics ho són) i en les poblacions on tenen una llengua tonal.

"Biologia i Música:els secrets de l'oïda absoluta"Carla Conejo from aulablanes on Vimeo.

Conferència:Biologia i Música:els secrets de l’oïda absoluta

Data: Dimarts 4 d’abril

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Quan Mozart tenia 14 anys,durant un viatge a Roma amb el seu pare,aquest va demanar a la Biblioteca Vaticana la partitura del Miserere,de Gregorio Allegri,que tant sols es cantava a Roma durant la Setmana Santa. Li varen denegar la demanda,doncs la partitura era considerada exclusiva i no se’n permetia la seva difusió. El dia següent,Mozart va dirigir-se a l’església on s’interpretava la peça i,després d’escoltar-la,va tornar a l’hotel on s’allotjava i la va transcriure al complet. Només va necessitar un dia per fer-ne algunes correccions,i a partir d’aquell moment,la peça va deixar de ser secreta.

Quan vaig iniciar els meus estudis musicals als 6 anys poc em pensava que aquests acabarien influint tant,10 anys després,en la meva primera investigació científica. La meva curiositat sobre històries com la d’en Mozart i el descobriment d’un mena de do musical conegut com a “oïda absoluta” van fer néixer un projecte de quasi 5 anys,que em portaria a conèixer els secrets d’aquesta habilitat a través de l’estudi del seu origen biològic. Parlarem de com la ciència ha aconseguit anar donant resposta als secrets de la també anomenada oïda perfecta a través de la genètica i la neurobiologia.

Resum:Perquè volem compendre?

Aquest dimarts 28 de març el Dr. Xavier Antich ha ofert la xerrada « Per què volem comprendre?.
El reconegut filòsof ha acostat als assistents més d’una resposta a aquesta qüestió d’ordre filosòfic.

Un seguit de nous interrogants ha servit per orientar la resposta a la voluntat de comprendre. D’on surt aquesta necessitat de comprendre? Per què no en tenim prou en viure la vida? Per què anem més enllà de la gestió de les coses que ens passen? Com és que allò urgent i allò important sovint no són el mateix?

Xavier Antich ha començat amb els referents de la filosofia grega Plató i Aristòtil per emmarcar una primera resposta:la voluntat de comprendre forma part del desig natural dels humans. És inevitable,es tracta d’un desig antropològic.

Una segona resposta a la qüestió principal segons el filòsof enllaça amb la pregunta sobre què és el que volem comprendre. Per Antich no hi ha dubtes volem comprendre la vida,això que ens passa i que tenim davant. Desmarcant-se clarament d’una posició platònica de la realitat. De manera que si el que volem comprendre és la vida,ho volem fer perquè volem que la vida sigui millor.

Més encara,la reflexió del ponent ha conduït a noves i encadenades respostes:volem comprendre perquè volem ser lliures,volem comprendre perquè ens genera plaer. Comprendre,malgrat sigui coses dures i tristes,ens proporcionar un plaer que ens condueix a ser amable amb l’altre i amb el món. Ser amable en el sentit menys d’urbanitat i més de respecte i de prioritzar a l’altre per damunt meu.

En aquesta vida d’urgències en la que vivim,en la que no tenim temps per a pensar,no tenim temps per a la reflexió de les coses importants,on la producció continuada ens ofega i ens omple les agendes,la voluntat de comprendre és una resposta per a sobreposar-nos a tot el que ens empeny a no fer-nos preguntes. Voler comprendre és una manera de respondre a la necessitat de temps que tenim.

Xavier Antich ha apuntat que contràriament a la idea que massa preguntes ens paralitzen,considera que l’acció comença en la comprensió d’allò que passa. Considera que voler comprendre és començar a desobeir.

"Per quèvolem comprendre?"Dr. Xavier Antich from aulablanes on Vimeo.