Propostes d’estiu Aula Blanes

Tornem a organitzar activitats de divulgació pràctica.

Per adults les Jornades Pedagògiques d’Estiu i per joves (ESO) els Tallers STEAM.

Més informació i inscripcions Jornades a:

www.jornadespedagogiquesdestiu.com

Més informació i inscripcions STEAM enviar correu a:

stem@aulablanes.cat

RètolRètol Steam 2016

Resum:Focs Artificials a Concurs:Art o Ciència

"Focs artificials a concurs:art o tècnica?"Mikel Pagola from aulablanes on Vimeo.

Conferència:Focs Artificials a Concurs:Art o Tècnica

Data: Dimarts 7 de Juny

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Ponent: Sr. Mikel Pagola Erviti

Aquest dimarts 7 de juny a les 20.00 a la biblioteca comarcal de Blanes tindrà lloc la darrera xerrada del cicle d’Aula Blanes d’enguany,sota el títol «Focs artificials a concurs:art o tècnica».
Anirà a càrrec de Mikel Pagola,especialista en focs artificials i assessor tècnic de nombrosos esdeveniment i concursos pirotècnics.

Mikel Pagola és fundador i director de Piroart.com (2010),portal especialitzat en pirotècnia que s’ha convertit en una referència del sector i dóna servei a concursos i espectacles pirotècnics d’arreu. També ha fundat els projectes Calendari Pirotècnic Mundial i del World PyroRanquing per donar visibilitat als concursos pirotècnics. Assessor tècnic d’esdeveniments i projectes pirotècnics i membre de jurat de nombrosos concursos com:Blanes (2015),Tarragona,València,Vitòria,Pamplona,Salvador de Bahía (Brasil)…
En la xerrada,el ponent oferirà les claus per poder apreciar un castell de focs artificials i valorar-ne la seva qualitat. Uns focs d’artifici a concurs és una barreja de tècnica i art,no sempre és fàcil escatir quin criteri és l’òptim per valorar alhora el nivell de dificultat tècnica i la qualitat estètica de la composició pirotècnica. A Blanes,una localitat amb reconeguda tradició en el món dels concursos internacionals de focs d’artifici,aquest any es celebrarà la 46èna. edició. Aquesta xerrada pot ser una bona manera d’anar preparant els arguments que es poden usar per valorar-ne la qualitat.

palofocs

Resum:La Construcció Social del Gènere

CRISTINA SÁNCHEZ from aulablanes on Vimeo.

Conferència:La Construcció Social del Gènere

Data: Dimarts 17 de Maig

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Ponent: Dra. Cristina Sánchez Miret

El món és el resultat dels valors que el sustenten i respecte de l’androcentrisme,el patriarcat,el sexisme i la misogínia no hi ha diferències substantives entre finals del segle XX i el segle XXI,i fins i tot podríem dir que tampoc en d’altres èpoques més llunyanes;malgrat les formes,els usos ,els costums i les maneres de viure hagin canviat. I també,malgrat la desigualtat de gènere estigui a l’agenda política i les polítiques de gènere es comptin ja per dècades.
Per això la discriminació,la desigualtat segueixen sent trets característics de les societats del nou segle;i per això els homes segueixen tenint moltes més oportunitats socials que les dones.
Aquestes diferències entre dones i homes es gesten en la manera com construïm la realitat social a partir de la socialització que rebem com a individus. Aquesta socialització,és a dir el procediment pel qual esdeveniment membres de la societat-,imposa un sistema de valors determinats i per tant,també uns papers socials concrets a homes i dones.
A banda de generar tot un seguit d’estereotips i de prejudicis i prenocions sobre el comportament,les atribucions,els deures i les obligacions de cada sexe.

Resum:Primer debat sobre ciència a Aulablanes

foto_1La ciència i l’ètica es troben a Aula Blanes

Divendres 22 d’abril de 2016 va haver-hi el primer debat sobre ciència d’Aula Blanes. Salvador Macip,Mar Gibernau i Toni Muñoz varen ser els encarregats de donar contingut als casos presentats dins el marc de ciència i ètica. El públic va participar activament i es van arribar a les dues hores de conversa sobre ciència.

El primer cas es centrava en la possibilitat de manipular / triar embrions per decidir detalls de disseny de la descendència. Es tractava de discutir sobre la conveniència i els límits de la manipulació en embrions. En aquest moments la medicina permet seleccionar però la possibilitat de manipular és aprop. Amb aquest cas van donar-se reflexions entorn de l’eugenèsia,com ara:

–Tractar al fill com un mitjà pel propi benefici,és instrumentalitzar-lo.
–La societat hauria de fer l’esforç d’integrar a qualsevol i així evitaríem la necessitat de fills de disseny.
–Qui ha de prendre la decisió? Només la família? On comença i acaba la família? L’estat?
–L’evolució és eugènica i la medicina és anti-evolutiva. Permet que gent que en altres situacions no avançaria ho faci.
–Els pares volen que els fills se’ls assemblin,cal respectar la llibertat i la voluntat dels progenitors.

foto_2El segon cas es centrava en la confidencialitat professional i el mal a tercers. Al voltant d’aquest cas van aparèixer reflexions en relació a la confidencialitat personal davant la seguretat col·lectiva. Pels casos més extrems el consens era simple,però va donar lloc a reflexions com aquestes:

–El fet que certa informació mèdica sigui pública pot discriminar la persona per trobar feina,trobar assegurança metge…
–Hem de mirar pel benefici col·lectiu però alhora hem de reflexionar en com entenem les malalties i com les acceptem.
–Tenim regulacions,llicencies,revisions,però no funcionen.
–La persona que pot fer mal als altres,ha de ser-ne conscient.

El darrer cas posava l’atenció en la desigualtat de gènere en ciència. Es tractava de reflexionar entorn de si hem deixat que la ciència mèdica sigui de l’home i feta per a l’home,si hem relegat i fet invisible la forma d’emmalaltir de la dona i per quins interessos. El consens entorn la idea que fa segles que tot està construït entorn el patriarcat i al voltant de l’home era gran i deixava pocs dubtes que cal canviar-ho i que en ciència també passa. Detalls com el nombre d’investigadores que acaben tenint un càrrec d’alta responsabilitat en ciència,o els diagnòstics d’histèria del tot actual en relació a la dona,van servir com a evidències. Malgrat el consens van aparèixer reflexions que ens ajuden a dibuixar la complexitat del tracte de la diferència:

–En estudis mèdics,per no afegir més variables,els experiments amb animals d’un sexe.
–Estadísticament la fibromiàlgia la pateixen més les dones i les malalties de cor els homes,però fins l’any 1992 no s’incloïen dones en els casos de malalties de cor.
–No és qüestió només de la ciència;en els llibres de text de filosofia dels instituts,fins fa poc no apareixen les filòsofes.
–Les dones no estan exemptes de ser masclistes.
–Cal una visió global del tema,es tracta d’entendre quins interessos alimenta la confrontació de gènere.

El debat va acabar amb el compromís expressat pel ponents de treball en favor del que consideren èticament correcte,un compromís que Aula Blanes va demanar que formés part de qualsevol deliberació seriosa,doncs més enllà de la descripció i la valoració,hi ha el deure moral i l’acció.

«Dilemes ètics de la ciència del Segle XXI» from aulablanes on Vimeo.

Primer debat sobre ciència a Aula Blanes

Data: Divendres 22 d’abril

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Ponents: Salvador Macip,Toni Muñoz,Mar Gibernau

 

debat3

Coincidint amb les activitat de Sant Jordi,Aula Blanes ha organitzat el primer debat sobre ciència dins el cicle de xerrades d’enguany.

Com a entitat blanenca dedicada a la divulgació del coneixement fem un pas més i provem un format fins ara inèdit per l’associació. El debat tindrà per tema « Dilemes ètics de la ciència del Segle XXI» i comptarà amb tres ponents per donar resposta als casos que es presentin.

El metge Salvador Macip,el filòsof Toni Muñoz i la jove estudiant Mar Gibernau seran els encarregats de fornir de contingut el debat i provocar la controvèrsia suficient per a debatre amb amplitud i pluralitat els diferents casos.

Aula Blanes vol fer notar que aquest debat és fruit de recollir una demanda feta pel Dr. Macip en la seva darrera conferència sobre reptes ètics de la medicina l’abril de fa un any. El científic blanenc convidava a la ciutadania a dir la seva en qüestions ètiques relacionades amb l’aplicació dels avenços en medicina.

Estem satisfets de poder oferir aquesta possibilitat de debat i agraïts als tres ponents per la disposició immediata i absoluta en participar-hi.

El format del debat serà simple. Es descriurà un cas,cadascun dels ponents oferirà el seu argument i posició al respecte,s’obrirà el torn a la resta del públic assistent i es repetirà la seqüència per un nou cas. Es presentaran quatre o cinc casos que giraran al voltant de la ciència mèdica i els dilemes ètics que hi estan en joc.

1er Cas:Manipulació d’embrions

2on Cas:Confidencialitat professional

3er Cas:Desigualtat de gènere en ciència

Es preveu que tingui una durada de noranta minuts i com sempre és d’entrada lliure i gratuïta.

Resum:El què,el perquè,i el com de la Participació Ciutadana

Xerrada Quim Brugué 3La participació en democràcia a Aula Blanes

El passat 15 de març el Dr. Quim Brugué va oferir la xerrada “ El perquè,el què i el com de la participació”. El ponent és doctor en ciència política i de l’administració i està molt en contacte amb l’àmbit de la participació des d’una vessant teòrica a les universitat i fent recerca i pràctica com a membre d’entitats dedicades al foment i l’observació dels processos de participació.

El Dr. Brugué va començar dient que no és senzill abordar la relació entre política,participació i democràcia. Pel sentit polisèmic que tenen aquestes paraules i també per l’evolució que ha tingut la relació entre elles. Incorporar als ciutadans en el procés de decisió es pot fer des de com a mínim dos marcs de referència:la democràcia deliberativa on el ciutadà contribueix a la presa de decisió i la democràcia directa on la ciutadania fa més que contribuir,decideix.

L’evolució de la participació pel ponent comença fa uns 20 anys amb una gran proliferació d’experiències de participació en l’àmbit local,a partir dels anys 80 apareixen els primers reglaments,consells i l’organització de la participació es fa més complexa. És durant els anys 90 que hi ha una nova innovació donant més contingut a la participació amb,per exemple,els pressupostos participats. Els anys 2000 es produeix un parèntesis per culpa de les retallades de la crisi i és ara que torna amb força el tema de la participació.

El ponent fa una primera crítica a l’ús de la participació com un fi en si mateix,error que confon la metodologia amb l’objectiu i permet que es creïn per exemple a Barcelona més de 500 consells que no s’acaba sabent què fan. Aquesta seducció per les formes genera fatiga participativa i acaba donant-se la paradoxa d’haver d’anar a buscar gent per a participar.

Per què la participació?

Xerrada Quim Brugué 7El Dr. Brugué dóna dues respostes:

1- La participació mostra la impotència dels polítics de restablir el pacte de l’estat del benestar que la crisi ha trencat. Ell personalment no creu que aquest sigui un perquè prou sòlid.

2- La participació s’ha convertit en una necessitat per a governar. Els problemes són tan polièdrics que es necessita enriquir la resposta a l’hora de prendre decisions. A això cal afegir que l’exigència ciutadana amb les respostes polítiques també ha crescut. Els ciutadans estan disposats a que els decebin però no a qualsevol preu. Els polítics s’han adonat que cal obrir la política perquè sinó les pròpies iniciatives del govern queden bloquejades.

Cal anar teixint i engreixant una intel·ligència col·lectiva que dóna més solidesa a la democràcia i a la gestió dels interessos confrontats.

Què?

Quan parlem de participació parlem d’organitzar debats,diàlegs per prendre millors decisions. El ponent va dibuixar dues respostes gairebé oposades:

–Una representada per Max Weber (1864-1920). L’aproximació tecnocràtica a la participació,és a dir,els experts són els que decideixen i el ciutadà com a màxim té una opinió de les coses.

–Una representada per Jürgen Habermas (1929). La racionalitat deliberativa és la base de la participació. Cal la perspectiva de tothom per millorar la decisió.

Com?

En tota participació hi ha tres fases. Una primera fase d’explicar al ciutadà. On s’informa de quins són els límits de la participació. On s’explicita de què sí i de què no és podrà atendre a la participació. A vergades són límits jurídics,econòmics o polítics. Una segona fase d’escoltar al ciutadà. En funció de cada cas el com,el a qui i el durant quant temps varia. I finalment una fase de resposta al ciutadà.

A nivell d’organització és complicat crear espais,però cal crear xarxes,cal generar transversalitat en les decisions i fomentar la confiança per així poder fer polítiques més riques i intel·ligents.

El torn de preguntes va servir per obrir el debat als processos participatius que estan apareixent a Blanes com el de la prolongació de la C-32,els pressupostos o el POUM.

"El perquè,el quèi el com de la participacióciutadana"Dr. QuimUIM BRUGUÉ from aulablanes on Vimeo.

Conferència:El perquè,el què i el com de la participació

Data: Dimarts 15 de Març

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Ponent: Dr. Quim Brugué

Parlar d’enfortiment democràtic i de participació ciutadana és avui un tema recorrent. En moments d’incertesa,molts són els que aposten per aquestes vies com les úniques opcions per construir opcions viables de futur. Tanmateix,tant democràcia com participació són termes amb múltiples accepcions i al que,per tant,es poden atribuir significats molt diferents,fins i tot contradictoris.

En aquesta xerrada pretenem oferir una resposta,ni que sigui molt bàsica,a tres interrogants bàsics:el perquè,el què i el com de la participació ciutadana. Un perquè que vincularem a la necessitat de governar millor,un què que definirem a partir de les aproximacions agregatives i deliberatives a la democràcia i un com que abordarem simplement a través d’algun exemple.

Resum:L’adolescent i l’adult. Com es tracten?

foto_toni_1Feina pels adults a Aula Blanes

Aquest dimarts 16 de febrer el Dr. Toni Muñoz va oferir la xerrada «L’adolescent i l’adult. Com es tracten?». La sala plena mostrava l’interès pel tema i el jove ponent va correspondre amb una excel·lent conferència.

Toni Muñoz és filòsof,doctor en ciutadania i drets humans,i professionalment desenvolupa la seva tasca en la docència de secundària i batxillerat i en accions educatives de l’àmbit informal.

El ponent va centrar el contingut al voltant de la filosofia per mirar de dibuixar el sentit i el valor que té el tracte entre adolescent i adult. Per Muñoz hi ha tres conceptes clau:adolescència ( créixer,madurar,època de trànsit de la infantesa a la maduresa),autonomia ( voler el que fas i viure conscientment) i maduresa ( capacitat de prendre decisions amb raons,també morals).

Mirar de resoldre interrogants de l’estil quan passa a ser madura una persona? Ser madur és el mateix que ser adult? fa que la reflexió sobre el tracte amb l’adolescent canvii. Toni Muñoz va usar textos d’Aristòtil,Sòcrates,Rousseau per mostrar que el debat i les consideracions sobre la infantesa i l’adolescència fa segles que es donen,però que ara es produeix una mena de paradoxa de la maduresa.

La societat actual està estimulant un adolescent que combina un alt grau de permissivitat amb una alta exigència de maduresa. Als menors se’ls exigeix pair les experiències vitals ràpid per a poder tenir autonomia i alhora s’està produint un eixamplament de les edats límits de l’adolescència que dóna permís per no madurar. Autors com Piaget,Kohlberg i el sociòleg basc Javier Elzo apunten cap a la idea d’evolució en la construcció de la persona i l’alta importància de la societat en aquesta evolució. En definitiva la maduresa de l’adult va lligada a la maduresa de l’adolescent i l’autonomia de l’adult és el problema a resoldre per a poder mirar de resoldre aquesta paradoxa.

foto_toni_2Muñoz insisteix que autonomia i maduresa donen lloc a autonomia moral,és a dir que s’ha de treballar a favor que els joves tinguin un espai on treballar aquesta autonomia i aquesta maduresa per poder acabar prenent decisions segons raons morals. Per fer-ho va esbossar 3 grans línies estratègiques del gran acord social necessari:

1- desmitificar l’adolescència. Fer caure els mites que només són hormones,que és immadur per definició o que és fantàstic i que ho arreglarà tot perquè està net de càrregues.

2- evitar quatre actituds en el tracte amb ells:ser relativista,ser individualista (egoista),ser permissiu,ser sobre-proteccionista. Aquestes quatre actituds s’han d’evitar precisament perquè l’adolescent passarà per elles i no poden quedar reforçades pel model de l’adult,si volem que avanci.

3- Aplicar 3 regles:Principi de la regla d’or «No facis als altres el que no vols que et facin a tu» Principi de respecte « tracta als altres com un fi,mai com un mitjà» i el criteri d’utilitat « una decisió serà encertada en funció de les conseqüències»

Per acabar el filòsof va detallar un decàleg que serveix per esbossar un perfil del professional que tracti amb adolescents,però que és aplicable a pares i mares i que va permetre l’enllaç de les idees a les accions. Un enllaç que va ser ampliat en el torn de preguntes i que va servir per mostrar com l’interès per aquest tema és vist sovint des de la preocupació.

"L’adolescent i l’adult. Com es tracten?"Dr. Toni Muñoz from aulablanes on Vimeo.