Resum:La tonyina vermella:del mar al plat

El passat dimarts 7 de febrer va tenir lloc al xerrada «La Tonyina Vermella:del mar al plat» a càrrec de la Dra. Ana Gordoa del CEAB-CSIC. La xerrada va donar resposta a la concepció general i la perspectiva històrica i actual d’aquesta espècie.

La Dra. Gordoa va situar la zona de l’atlàntic nord com la de més densitat de tonyina,una zona que té en el meridià 45 la marca de separació per a la seva gestió. Hi ha dues àrees de posta:el golf de Mèxic i el mediterrani. La tonyina és un peix que regula molt bé la seva temperatura i per això podem trobar-la en aigües que poden anar dels 3 als 30 ºC.

Els estudis científics s’han ocupat del trànsit migratori estudiant els patrons de moviments. Un alt percentatge de les tonyines marcades a la costa atlàntica dels EEUU han estat recapturades a l’est del meridià 45 quan el temps ha superat l’any,això significa que hi ha una forta connexió entre l’atlàntic i el mediterrani occidental,del que encara hi ha poques evidències és de la connexió entre l’atlàntic i el mediterrani oriental.

Una altra hipòtesi que s’ha pogut comprovar és l’existència de dues poblacions de tonyines diferenciades,una a l’atlàntic i l’altra al mediterrani. El que està pendent d’estudiar-se és l’estructura que tenen aquestes poblacions:una sola població,una població amb diferents contingents o vàries poblacions.

Els índexs pesquers per avaluar la tonyina serveixen per fer el seguiment i ajuden a la gestió per part de la ICCAT Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Atlàntica. En aquest sentit,hi ha una gran recuperació de la biomassa de reproductives després del Pla de Recuperació establert l’any 2007,que tenia com a mesura estrella l’augment de la talla mínima de captura a 30Kg. Malgrat l’evident relació entre les mesures per la conservació i la recuperació de la densitat de tonyina atlàntica,els científics es mostren poc convençuts que les grans oscil·lacions de la població de tonyina s’expliquin només per les mesures dels plans de recuperació.

El CEAB-CSIC de Blanes va entrà en l’estudi de la tonyina vermella l’any 2007,des d’aleshores ha pogut assolir fites molt rellevants en aquest camp. En concret:diferenciar reproductores i reproducció (monitoritzant les gàbies de l’Atmetlla de Mar),establir la relació entre el temps d’eclosió i la variació amb la temperatura de l’aigua,mesurar l’impacte de la medusa pelagia noctiluca com a predador d’ous de tonyina,revisar la genètica poblacional en el mediterrani o l’estudi en l’etiquetatge i el frau en la comercialització de la tonyina.

"La tonyina vermella:del mar al plat"Dra. Ana Gordoa from aulablanes on Vimeo.

Conferència:La tonyina vermella:del mar al plat

Data: Dimarts 7 de febrer

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

El proper dimarts 07 de febrer a les vuit del vespre a la biblioteca comarcal de Blanes tindrà lloc una nova conferència del cicle Aula Blanes. En aquesta ocasió la Dra. Ana Gordoa (CEAB-CSIC) ofereix la xerrada «La Tonyina vermella:del mar al plat».
La tonyina vermella és una espècie emblemàtica que s’explota en algunes àrees des de fa milers d’anys tant pel seu gran valor comercial i econòmic,com per ser una font important de proteïnes. Des del punt de vista biològic i ecològic és peculiar per la seva fisiologia,la seva distribució i el seu comportament migratori. En base a tots els coneixements i avenços en la recerca de l’espècie fins a dia d’avui la Dra. Ana Gordoa explicarà perquè la seva avaluació i gestió és tant complexe.
Ana Gordoa és investigadora del Departament d’Ecologia Marina del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) des de 1992. La seva activitat investigadora està centrada en l’ecologia pesquera i la dinàmica de poblacions de peixos. És experta en pesqueries comercials i recreatives de la Mediterrània i del sud-est de l’Atlàntic amb una llarga trajectòria en projectes de cooperació internacional. És membre del comitè científic de l’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina),del Comitè de Pesca Recreativa del ICES (Fòrum Científic Internacional de Ciència Marina) i de la Comissió Sectorial d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.

Resum:L’aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió

El dimarts 17 de gener a les 20.00h a la biblioteca comarcal de Blanes va tenir lloc la primera xerrada del 2017 del VIIè cicle Aula Blanes. Anabel Sànchez,Annelies Broekman del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i Evelyn García Burgos de l’Agència Catalana de l’Aigua,van acostar les conclusions i les propostes d’acció que es deriven del projecte BeWater.

IMG_20170123_073604_sEl projecte d’àmbit europeu pretén donar resposta a la necessitat de crear plans d’adaptació en la gestió de l’aigua enfront del canvi global. Un canvi que va més enllà del canvi climàtic i que té en compte altres aspectes com la variabilitat de precipitacions,l’augment de temperatures,la fragmentació dels paisatges,els canvis en el sòl i molts més.

La metodologia del projecte inclou la participació de tots el actors,així doncs científics,ciutadania,administració i empresa han estat representats i han participat activament per arribar a decisions compartides sobre la gestió adaptativa de l’aigua,en el cas català,de la conca de la Tordera.

Les 33 solucions proposades a partir dels reptes detectats estan emmarcades en una visió de la gestió basada en ecosistemes. L’objectiu de mantenir-los i la idea que la gestió sigui circular i no tecnocràtica són clau per entendre les propostes.

Les solucions es presenten en 4 blocs,en relació al repte que volen respondre,algunes d’elles són:

1- Millorar la gestió forestal adaptativa. Fer acords entre propietaris forestals i l’administració. Els boscos sans tenen importància per l’aigua (un excés de bosc provoca dificultats hídriques al riu).

2- Concessions d’aigua i reducció dels nivells de consum. Concreció de cabals ecològics i revisió dels drets jurídics sobre l’explotació de l’aigua.

3- Bones pràctiques i participació ciutadana. Crear un centre de participació permanent a la Conca de la Tordera i millorar la gestió de la informació ( ara la majoria la trobem a la web de l’ACA)

4- Adaptació i protecció ambiental. Crear un Pla integral per la protecció del Delta de La Tordera. Aquesta proposta (OGA16) ha donat lloc a la presentació d’un nou projecte. El projecte LifeTorDelta amb diferents institucions,entre les quals el CEAB-CSIC de Blanes,hauria de permetre elaborà un pla que regulés i protegís el delta.

IMG-20170119-WA0005_sLa representant de l’Agència Catalana de l’aigua,Evelyn García,va facilitar algunes de les dades que podem trobar a la web i que serveixen per donar resposta a una directiva europea que els obliga a tenir control de dades per poder planificar. En concret dades de pluviometria,hidrologia,hidrogeologia,zones inundables,morfo-dinàmica i anàlisis ambientals. També es va presentar el Pla de Gestió de Districte de la conca fluvial de Catalunya 2016-2021,aprovat el 3 de gener passat i que respon a una visió més austera,més realista i amb un programa de mesures que incorpora algunes de les propostes del projecte Bewater.

"L'aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió"Anabel Sánchez,Dra. Annelies Broekman i Evelyn Garcia from aulablanes on Vimeo.

Conferència:L’aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió.

Data: Dimarts 17 de gener

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

L’aigua és fonamental per tots els éssers vius,per això és molt important que tothom estigui al corrent del que pot implicar el canvi global sobre el cicle de l’aigua local. De fet,l’activitat de les persones produeix canvis al clima,a l’ús del sòl i als ecosistemes de diferents maneres;al mateix temps,aquests canvis ens afecten a nosaltres.

Per això us convidem a conèixer el projecte BeWater on,després de tres anys de treball participatiu entre científics,gestors i ciutadania,s’ha aconseguit una visió integrada dels reptes als que ens hem d’enfrontar a la conca de la Tordera i les solucions proposades des del projecte. Anabel Sánchez,coordinadora,i Dra. Annelies Broekman ,responsable del cas d’estudi de la Tordera,presentaran les propostes desenvolupades amb la col·laboració de diferents actors de la conca. A més a més,es podran conèixer de primera mà l’experiència del procés i les repercussions que el projecte ha tingut per al desenvolupament del nou pla de gestió de l’aigua a Catalunya gràcies a les perspectives presentades per l’Evelyn Garcia Burgos de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Pensem que pot ser interessant reflexionar plegats sobre els punts claus per reduir la nostra vulnerabilitat als canvis que s’estan produint al nostre voltant i posar de relleu el paper de la ciutadania en la gestió de l’aigua.

Anabel Sánchez,Evelyn Garcia i Dra. Annelies Broekman

bewater

Resum:Epigenètica:Per què no podem clonar un dinosaure?

La darrera conferència de l’any 2016 a Aula Blanes va anar a càrrec de la divulgadora en ciència Helena González,sota el títol «Epigenètica:Per què no podem clonar un dinosaure?».

imatge_3Helena González és doctora en Biomedicina por la Universitat de Barcelona i especialista en mecanismes de reparació de l’ADN i epigenètica dels processos tumorals.

La xerrada va començar amb una mirada històrica a l’estudi de la genètica i al punt d’inflexió que va suposar el Projecte Genoma Humà. Aquest projecte va suposar un pas molt important en l’estudi genètic perquè va permetre llegir tot l’ADN de la nostra espècie. Un ADN format per 32.000 milions de parells de bases que en qualsevol persona són provinents d’una mateixa cèl·lula mare (zigot). Un projecte que va fer pensar que es tenien les instruccions per a entendre i preveure tot el que és o serà un individu. Es va obrir la possibilitat de llegir totes les singularitats d’una persona en una molècula química.

La ponent va destacar que hi ha tres descobriments que fan sortir d’aquesta posició de reduccionisme genètic:(1) Només hi ha un 0,1% de diferència entre dos humans a nivell genètic i això no pot explicar les grans diferències individuals que tenim,(2) no hi ha una relació entre el nombre de gens i la complexitat de l’espècie ( p.e. un plàtan té 35.000 gens i un humà 20.000) i (3) la majoria de l’ADN no són gens sinó fragments que són anomenats ADN escombraria.

De la possibilitat d’explicar-ho tot es va passar a una nova idea:Només les mutacions de l’ADN no poden explicar les diferències entre individus. Això va obrir la porta a l’Epigenètica,l’estudi de l’expressió diferencial dels gens. La Dra. González va explicar que l’ADN de les cèl·lules no està tot accessible,no es pot llegir tot. Hi ha parts que estan nuades i impedeixen que es puguin llegir. Segons sigui una cèl·lula d’un tipus o un altre hi ha unes parts o unes altres inaccessibles. Aquests «nusos» s’anomenen marques epigenètiques,totes les cèl·lules en tenen i saber com es regulen,de quina manera es fa el control gènic és l’objecte d’estudi de l’epigenètica.

Per la ponent és important destacar dos menes de causes en els canvis epigenètics:(1) factors interns,és a dir,regulacions per missatges químics i (2) factors externs,és a dir,condicions externes que modifiquen l’ADN. En aquests segons factors destaquen en aquest moments l’alimentació,l’ambient i l’edat. Exemples com el del Te Verd,l’abella reina o les radiacions solars,van servir per mostrar casos concrets dels que la ciència en té evidències.

L’epigenètica de l’actualitat,ha aconseguit identificar malalties degudes a aquest canvis en les marques de l’ADN. En concret,la diabetis tipus II,alguns càncers i les addiccions,estan vinculats a modificacions de l’epigenètica de les cèl·lules.

Una de les darreres novetats en epigenètica és el descobriment que les marques epigenètiques s’hereten,de mares a fills i a nets. Això vol dir que els canvis que pateix per culpa de factors externs l’epigenètica de les cèl·lules de la mare mentre està embarassada,influeixen en l’ADN del fetus i per tant aquest hereta l’empremta que deixen les experiències de la mare.

Malgrat tot,la Dra. González va advertir que l’evolució des del reduccionisme genètic d’abans dels descobriments del genoma humà,fins al sorgiment de l’epigenètica,no ens ha de portar a un excés de confiança i pensar que tot es pot explicar per herència epigenètica. Va ser en aquest punt que la idea de la clonació va prendre protagonisme i va servir per tancar una xerrada d’alt nivell pedagògic i un excel·lent any de divulgació de coneixement.

Conferència:Epigenètica:Per què no podem clonar un dinosaure?

Data: Dimarts 13 de desembre

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

La seqüenciació del genoma humà va ser una fita en la història de la biologia. La nostra vida es mostrava descodificada. A partir d’aquí no hem parat de saber més sobre la naturalesa del nostre ADN,fins al punt de ser capaços de tallar i enganxar gens per controlar característiques i funcions.

No obstant això,cada vegada estem més segurs que no tot està escrit en els gens. I és que la flexibilitat de les respostes humanes no es redueix als mecanismes heretats genèticament. Cada vegada queda més clar que ha d’haver-hi una regulació més enllà dels gens,una regulació a la qual diem «Epi»:l’epigenètica.

L’ambient,l’aprenentatge,l’alimentació i molts altres factors de la nostra manera de viure modulen la nostra epigenètica,conformant-nos com a individus particulars i modulant les nostres capacitats. I aquesta epigenètica es mostra en ocasions”capritxosa”,dificultant processos com la clonació. Per tant…fins a quin punt estem prop d’aconseguir recrear “Parc Juràssic»?.

Dra. Helena González

Resum:Materials:La veritable revolució del segle XX!

L’evolució dels materials a Aula Blanes

bibliotecaAquest dimarts 22 de novembre la biblioteca comarcal i els instituts S’Agulla i Tordera han rebut la visita de la Dra. Núria Salán (UPC) que ha donat la xerrada «Materials:La veritable revolució del segle XX».

Una conferència que ha posat de manifest la importància dels canvis en els materials,sobretot,per viure amb el confort de l’actualitat. La Dra. Salán,excel·lent divulgadora,ha començat la xerrada indicant com els darrers 100 anys hi ha hagut una evolució espectacular en aquest camp,i ha insistit que la diferència entre matèria i material és la utilitat. Material és qualsevol substància sòlida i útil.

La classificació dels materials amb metalls,polímers,compostos i ceràmics ha servit per recórrer l’evolució des de principis de 1900. Per exemple,en aquell moment els únics metalls que es coneixien eren l’or i la plata,bàsicament perquè són els únics que es poden trobar en estat metàl·lic a la natura,perquè són metalls nobles.

Un seguit de descobertes,a vegades casuals,han provocat els grans canvis de mitjan segle XX. El descobriment de l’assaig de duresa,l’aparició de l’acer inoxidable (1914),dels aliatges lleugers (1940),els duraluminis o el Kevlar són fites molt importants en aquesta revolució. És molt clar que en el moment actual podem tenir de tot i que el motor dels canvis han estat les necessitats que han anat apareixent,sobretot la necessitat de materials cada vegada més lleugers i resistents.

ins_torderaLa ponent ha revisat amb exemples i mostres de materials els canvis en el terreny de la roba,el mobiliari,la mobilitat,el lleure,l’esport i la salut. Des de cotxes amb doble dipòsit de benzina i molt consum,vaixells construïts sense tenir present el canvi de temperatura de l’aigua del mar,roba que no es podia rentar,cadires de confort nul o aparells mèdics amb baixes garanties higièniques s’ha passat gràcies a la revolució en els materials a cotxes fabricats amb baixa despesa energètica,roba intel·ligent,teixits ignífugs o impermeable o estris quirúrgics i aparells mèdics d’alt nivell tècnic.

Salán ha mostrat com funcionen els aliatges amb memòria de forma (nitilols,…),uns materials que pateixen un canvi reversible d’estructura cristal·lina que s’aplica per exemple en els aparells de correcció dental,o en aparells de correcció de circulació coronària. S’ha referit als aerogels i al grafè com a materials del segle XXI per demostrar que una vegada més el treball en equip és el que permet l’autèntic progrés. L’enginyeria,la física i la química s’uneixen per donar lloc a nous materials que ens beneficien per fer-nos una vida de més benestar.

ins_sagulla_s

"Materials:la veritable revoluciódel s.XX!"Dra. Núria Salán from aulablanes on Vimeo.

Conferència:Materials:la veritable revolució del segle XX!

Data: Dimarts 22 de Novembre

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Sovint es comenta que el segle XX ha estat cabdal en la revolució industrial i tecnològica,però,en realitat,cap d’aquestes fites s’hauria pogut assolir sense l’acompanyament dels materials.

En la xerrada es comparen alguns productes d’ús quotidià (roba,mobiliari,automoció,esport) com eren a principis del segle XX i com són a l’actualitat. Es posa de relleu que és gràcies als avenços conjunts de la ciència,la tecnologia i,sobretot,dels materials.

Alguns dels materials que es comenten en la xerrada es veure i tocar en forma d’exemples,vídeos i objectes.

Àgora Jove:Filosofia en acció

Dimecres 26 nova trobada d’Àgora Jove. Serà a les 18.00 i fins les 19.30 a la biblioteca comarcal de Blanes.

El pensament crític i l’acció creativa es donen la mà durant les sessions de joves i filosofia.

Si tens 15 o més anys i tens ganes de filosofia i acció ,Àgora Jove és un bon lloc per a tu.

Entrada lliure i gratuïta,vine a provar-ho,nosaltres hi serem.

Resum:La Màgia:l’art de l’engany?

La ciència de la Màgia a Aula Blanes

El Mag Fèlix Brunet va inaugurar el VIIè cicle de conferencies Aula Blanes de forma brillant. La seva xerrada sobre l’art de la Màgia es va anar convertint en un acostament a la ciència d’aquesta disciplina artística.

foto_3_2El ponent va introduir la Màgia definint-la com l’il·lusionisme,l’art de fer coses impossibles,insistint que sempre hi ha trampa,sempre hi ha truc. La classificació dels tipus de Màgia es pot fer segons el tipus de públic (màgia infantil,familiar,per adults i tècnica),segons el tipus d’escenari (màgia de prop,de pista,de saló,escènica,de carrer) o pel tipus d’estil (mentalisme,manipulació,cartomàgia,numismàgia,escapisme,grans il·lusions,còmica,perversa,atàvica i poètica).

Fèlix Brunet,mag professional amb una experiència de més de 20 anys,va aclarir que el repertori de tot mag és limitat,pot fer set coses:fer aparèixer coses,fer desaparèixer coses,canviar el color de quelcom,canviar la forma,canviar de lloc alguna cosa,trencar-enganxar coses i endevinar.

El joc més antic que es coneix té més de 5000 anys,però des de principis del segle XIX que està tot inventat en Màgia. Els darrers dos-cents anys només hi ha hagut innovació tecnològica i l’electrònica ha servit per perfeccionar trucs i adaptar jocs antics,però qualsevol dels jocs de màgia que puguem trobar té un referent de fa molts anys.

Què estudia un Mag? Actualment es pot trobar alguna escola de Màgia,però fa molt pocs anys que existeixen. El ponent va explicar el seguit de coses que ell ha estudiat per a convertir-se en el mag que és ara. Hi ha tres nivells d’estudi:1- els estudis màgics ( tècnics i teòrics:estudien el tempo,l’economia del moviment,la naturalitat condicionada,la miss direction,…) 2- Estudis artístics ( interpretació,clown,humor gestual,mímica,dicció,il·luminació,expressió corporal,…) 3- Ciència. A un mag li cal relacionar-se amb la química (ex. fem fum sense foc),la física (ex. ús del principi de palanca,llei de Faraday,…),la matemàtica avançada (ex. càlcul de probabilitats),l’electrònica i l’enginyeria ( ex. ús de microcàmeres,altaveus unidireccional,il·lusions òptiques,…) i la psicologia (ex. control de l’atenció,comunicació no verbal,funcionament de la memòria,…).

Fèlix Brunet va dedicar els darrers minuts a explicar,usant jocs de Màgia,alguns dels conceptes que hi ha en la majoria de trucs. La miss direction és el control de l’atenció. El Mag fa que l’espectador atengui el que ell vol. Per fer-ho fa servir els trets de funcionament de l’ull humà i del cervell. L’ull humà només pot mirar una cosa al mateix temps,és a dir,només pot registrar en memòria el que té enfocat,la resta d’imatges que envolten el que mirem no es pot recordar i aquestes seran zones on el mag farà la trampa. El cervell humà segueix amb l’ull de manera automàtica allò que es mou a velocitat constant,allò que brilla,allà on hi ha soroll i allà on mira el «lider». Aquests aspectes són aprofitats pel mag alhora de fer trucs per a prendre el control de l’atenció del públic. La naturalitat condicionada és un concepte teòric que els mags utilitzen sovint per alguns dels seus trucs. Quan un moviment poc natural és imprescindible per a poder fer la trampa del joc de màgia,el mag dedica part de l’espectacle a preparar al públic perquè accepti com a natural el moviment que haurà de fer quan arribi el truc.

La conferència va acabar amb la participació dels assistents en diferents jocs que van aixecar aplaudiments i admiració,doncs malgrat saber quin era el truc i quines eren les trampes la Màgia de Fèlix Brunet va exhibir la seva potència.

“La Màgia:l’art de l’engany?”Fèlix Brunet from aulablanes on Vimeo.