115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó

115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó
3 novembre, 2026
18:30h
Teatre de Blanes
(Mataró, 1958)
És una reconeguda historiadora i escriptora catalana especialitzada en la divulgació de la nostra memòria històrica. Amb una sensibilitat única per rescatar de l'oblit les veus silenciades, va commoure milers de lectors amb el gran èxit de La Maternitat d'Elna, una obra d'impacte internacional adaptada al teatre i al cinema. El seu compromís amb el passat també s'ha plasmat en títols de gran acollida com El setè camió, El silenci dels telers —centrat en les dones de les colònies tèxtils— o 115 dies a l'Ebre, obres que l'han consolidada com una de les veus més properes i amb major capacitat de comunicació de la nostra literatura documental.
Sinopsi:

La batalla de l’Ebre va ser l’episodi més decisiu, dolorós i colpidor de la Guerra Civil, un enfrontament de 115 dies que va marcar per sempre la nostra història contemporània. En aquesta conferència, l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà ens aproparà a la realitat d’aquella tragèdia a través de la mirada més humana: la dels joves de la Lleva del Biberó.

Pràcticament uns nens, aquells soldats primerencs van haver de sobreviure a la por, la set i la duresa de la primera línia del front. A partir de testimonis directes, la xerrada es converteix en un profund exercici de memòria històrica i en un emotiu homenatge a tota una generació trencada pel conflicte.

Properes Conferències

13 octubre, 2026
Arquitecta i doctora en arquitectura especialitzada en la restauració del patrimoni arquitectònic i la seva eficiència energètica i ambiental. Actualment és professora agregada del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual ha estat vinculada des del 2010. Ha desenvolupat, individualment o en equip, projectes i obres de restauració en edificis que són Patrimoni de la Humanitat, com el Palau Güell, la Casa Batlló, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Cripta de la Colònia Güell; edificis que són Bé Cultural d'Interès Nacional, com la Torre Bellesguard, el Jardí Històric Marimurtra, el Palau de Can Armengol a Palma, La Romànica de Barberà, i la Torre Miguelina de Creixell; i edificis que són Bé Cultural d'Interès Local, com la Casa Pilar Moragas de Puig i Cadafalch a Viladecans, el Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt, la Casa Coca a Horta, etc.
20 octubre, 2026
Historiador i divulgador musical. Des de ben jove la seva passió per l'òpera i per la música clàssica l'ha portat a fer de crític musical per als grans teatres d'òpera del món: el Covent Garden de Londres, el Festival de Salzburg, l'Òpera de Munich o la Scala de Milà. Col·labora en diferents mitjans fent articles de divulgació musical sobre òpera. A la ràdio té un espai a Onda Cero: L'òpera a la ràdio, i un altre a Ràdio Estel: La llotja del Liceu. Ha fet conferències per la gran majoria d'aules d'extensió universitària de tot Catalunya, imparteix cursos sobre òpera al Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres, a l'Ateneu Barcelonès i actualment també a les universitats: IQS, IESE i ESADE. Ha estat comissari de l'Any Renata Tebaldi. Des de l'abril de 2015 treballa al Gran Teatre del Liceu.
3 novembre, 2026
És una reconeguda historiadora i escriptora catalana especialitzada en la divulgació de la nostra memòria històrica. Amb una sensibilitat única per rescatar de l'oblit les veus silenciades, va commoure milers de lectors amb el gran èxit de La Maternitat d'Elna, una obra d'impacte internacional adaptada al teatre i al cinema. El seu compromís amb el passat també s'ha plasmat en títols de gran acollida com El setè camió, El silenci dels telers —centrat en les dones de les colònies tèxtils— o 115 dies a l'Ebre, obres que l'han consolidada com una de les veus més properes i amb major capacitat de comunicació de la nostra literatura documental.
15 desembre, 2026
Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en comunicació audiovisual i cinematografia. Coautor de diversos llibres entre els quals destaquen Sabadell, camera i acció, Exposició sobre la història del cinema Sabadell (2019), Centenaris: Tomàs Mallol i el cinema amateur (1923-2023), i col·laboracions a la revista Serra d'Or. Ha impartit més d'un centenar de conferències sobre divulgació cinematogràfica.