Conferència:La ciència i els gossos:com aprenen?

Data: Dimarts 2 d’maig

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

La Mònica Sagrera és una estudiant del doble grau de Veterinària i Ciència de la Producció Animal,participant de la setena edició del Programa Joves i Ciència que,gràcies al seu estudi sobre “Avaluació de l’ús de gossos per a la detecció de l’escarabat morrut”,ha presentat el seu treball a la fira més important de treballs preuniversitaris,la Intel ISEF (International Science Engineering Fair),al Imperial College (Londres),junt amb altres premis i mencions relacionats amb la sostenibilitat i originalitat del projecte.

A la xerrada es parlarà de la domesticació del gos. Un animal que d’origen ha estat un fidel ajudant en les tasques de cacera i control dels ramats,i que ha evolucionat la seva relació amb les humans en base a l’evolució de la seva domesticació i el coneixement d’aspectes claus de la seva conducta. L’exemple de la gossa Popi,entrenada per detectar l’escarabat morrut,un insecte invasor que està afectant greument a les palmeres,servirà per mostrar la vinculació entre la ciència i la sorprenent capacitat olfactiva dels gossos.

Uns animals que estan essent protagonistes de múltiples tasques que estant contribuint en el món de la ciència i en el benestar de les persones.

Resum:Biologia i Música:Els secrets de l’oïda absoluta

Carla Conejo comença la seva xerrada plantejant els interrogants que han guiat la seva investigació sobre l’oïda absoluta. Què és,qui la té,com i quan s’adquireix i on hi ha més persones amb aquesta capacitat.

Investigar el talent musical des d’una perspectiva científica necessita acotar el camp de treball,és per això que la ponent va decidir concretar l’estudi en l’oïda absoluta. Es tracta de la capacitat d’identificar sons de manera precisa,immediata i sense referència. Aquesta capacitat no implicar sentir més,ni un rang més ampli,ni tan sols implica ser millor músic,sinó que es tracta de poder associar qualsevol so a una nota musical.

Carla Conejo va insistir que es va mal anomenar oïda perfecta i que tampoc és l’oïda relativa. Aquesta darrera és una oïda entrenada a la que li cal sempre una referència,aquesta sí és la que desenvolupen molts músics.

Es calcula que una de cada dues mil persones té aquesta capacitat. Hi ha noms cèlebres que s’ha sabut que ho tenien com:Wolfgang Amadeus Mozart (1756,1791),Ludwig van Beethoven (1770-1827) i músics de tots els temps.

Un de les grans controvèrsies és saber com es desenvolupa. Carla Conejo es decanta per pensar en un desenvolupament de la capacitat lligat a factors genètics i factors ambientals. A nivell genètic els estudis mostren que no hi ha un sol gen responsable i que es tractaria d’una herència no sexual i de caràcter dominant. Això ha fet pensar en la possibilitat que es tracti d’un polimorfisme és a dir que diferents gens tinguin la mateixa funció.

Pel que fa als factors que mostren un desenvolupament adquirit destaca que el cervell no té un centre musical sinó que hi ha diferents centres implicats en la percepció i producció musical. Els darrers estudis mostren que l’oïda absoluta és per les persones que la tenen un llenguatge més. De manera que dels 3 als 6 anys seria el millor moment per adquirir la capacitat. Un entorn musical ric a l’edat òptima en facilita l’adquisició.

Les zones del món on s’acumulen més persones amb oïda absoluta són al Japó (la meitat dels músics ho són) i en les poblacions on tenen una llengua tonal.

"Biologia i Música:els secrets de l'oïda absoluta"Carla Conejo from aulablanes on Vimeo.

Conferència:Biologia i Música:els secrets de l’oïda absoluta

Data: Dimarts 4 d’abril

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

Quan Mozart tenia 14 anys,durant un viatge a Roma amb el seu pare,aquest va demanar a la Biblioteca Vaticana la partitura del Miserere,de Gregorio Allegri,que tant sols es cantava a Roma durant la Setmana Santa. Li varen denegar la demanda,doncs la partitura era considerada exclusiva i no se’n permetia la seva difusió. El dia següent,Mozart va dirigir-se a l’església on s’interpretava la peça i,després d’escoltar-la,va tornar a l’hotel on s’allotjava i la va transcriure al complet. Només va necessitar un dia per fer-ne algunes correccions,i a partir d’aquell moment,la peça va deixar de ser secreta.

Quan vaig iniciar els meus estudis musicals als 6 anys poc em pensava que aquests acabarien influint tant,10 anys després,en la meva primera investigació científica. La meva curiositat sobre històries com la d’en Mozart i el descobriment d’un mena de do musical conegut com a “oïda absoluta” van fer néixer un projecte de quasi 5 anys,que em portaria a conèixer els secrets d’aquesta habilitat a través de l’estudi del seu origen biològic. Parlarem de com la ciència ha aconseguit anar donant resposta als secrets de la també anomenada oïda perfecta a través de la genètica i la neurobiologia.

Resum:Perquè volem compendre?

Aquest dimarts 28 de març el Dr. Xavier Antich ha ofert la xerrada « Per què volem comprendre?.
El reconegut filòsof ha acostat als assistents més d’una resposta a aquesta qüestió d’ordre filosòfic.

Un seguit de nous interrogants ha servit per orientar la resposta a la voluntat de comprendre. D’on surt aquesta necessitat de comprendre? Per què no en tenim prou en viure la vida? Per què anem més enllà de la gestió de les coses que ens passen? Com és que allò urgent i allò important sovint no són el mateix?

Xavier Antich ha començat amb els referents de la filosofia grega Plató i Aristòtil per emmarcar una primera resposta:la voluntat de comprendre forma part del desig natural dels humans. És inevitable,es tracta d’un desig antropològic.

Una segona resposta a la qüestió principal segons el filòsof enllaça amb la pregunta sobre què és el que volem comprendre. Per Antich no hi ha dubtes volem comprendre la vida,això que ens passa i que tenim davant. Desmarcant-se clarament d’una posició platònica de la realitat. De manera que si el que volem comprendre és la vida,ho volem fer perquè volem que la vida sigui millor.

Més encara,la reflexió del ponent ha conduït a noves i encadenades respostes:volem comprendre perquè volem ser lliures,volem comprendre perquè ens genera plaer. Comprendre,malgrat sigui coses dures i tristes,ens proporcionar un plaer que ens condueix a ser amable amb l’altre i amb el món. Ser amable en el sentit menys d’urbanitat i més de respecte i de prioritzar a l’altre per damunt meu.

En aquesta vida d’urgències en la que vivim,en la que no tenim temps per a pensar,no tenim temps per a la reflexió de les coses importants,on la producció continuada ens ofega i ens omple les agendes,la voluntat de comprendre és una resposta per a sobreposar-nos a tot el que ens empeny a no fer-nos preguntes. Voler comprendre és una manera de respondre a la necessitat de temps que tenim.

Xavier Antich ha apuntat que contràriament a la idea que massa preguntes ens paralitzen,considera que l’acció comença en la comprensió d’allò que passa. Considera que voler comprendre és començar a desobeir.

"Per quèvolem comprendre?"Dr. Xavier Antich from aulablanes on Vimeo.

Conferència:Per què volem compendre?

Data: Dimarts 28 de març

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

«La filosofia és per a mi una altra passió irresistible i potser només comparable,per les endorfines que em permet alliberar,a la docència:no em puc resistir a entrar en un llibre de filosofia quan les meves mans l’han tocat,sigui de qui sigui i parli del que parli.»

«I endevinem,de retruc,que si tenim l’esperança de comprendre alguna cosa no basta el desig,sinó que cal,a més l’exercici de la voluntat:el gest de voler comprendre,per sobre de tot.»

«Tanmateix,si volem que les coses siguin d’una altra manera,el primer que cal fer és provar de comprendre-les.»

(textos extrets de l’obra La voluntat de comprendre,de Xavier Antic,a Arcadia-Editorial 2016)

 

Enllaç a l’entrevista d’Antoni Bassas a Xavier Antich

Resum:La tonyina vermella:del mar al plat

El passat dimarts 7 de febrer va tenir lloc al xerrada «La Tonyina Vermella:del mar al plat» a càrrec de la Dra. Ana Gordoa del CEAB-CSIC. La xerrada va donar resposta a la concepció general i la perspectiva històrica i actual d’aquesta espècie.

La Dra. Gordoa va situar la zona de l’atlàntic nord com la de més densitat de tonyina,una zona que té en el meridià 45 la marca de separació per a la seva gestió. Hi ha dues àrees de posta:el golf de Mèxic i el mediterrani. La tonyina és un peix que regula molt bé la seva temperatura i per això podem trobar-la en aigües que poden anar dels 3 als 30 ºC.

Els estudis científics s’han ocupat del trànsit migratori estudiant els patrons de moviments. Un alt percentatge de les tonyines marcades a la costa atlàntica dels EEUU han estat recapturades a l’est del meridià 45 quan el temps ha superat l’any,això significa que hi ha una forta connexió entre l’atlàntic i el mediterrani occidental,del que encara hi ha poques evidències és de la connexió entre l’atlàntic i el mediterrani oriental.

Una altra hipòtesi que s’ha pogut comprovar és l’existència de dues poblacions de tonyines diferenciades,una a l’atlàntic i l’altra al mediterrani. El que està pendent d’estudiar-se és l’estructura que tenen aquestes poblacions:una sola població,una població amb diferents contingents o vàries poblacions.

Els índexs pesquers per avaluar la tonyina serveixen per fer el seguiment i ajuden a la gestió per part de la ICCAT Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Atlàntica. En aquest sentit,hi ha una gran recuperació de la biomassa de reproductives després del Pla de Recuperació establert l’any 2007,que tenia com a mesura estrella l’augment de la talla mínima de captura a 30Kg. Malgrat l’evident relació entre les mesures per la conservació i la recuperació de la densitat de tonyina atlàntica,els científics es mostren poc convençuts que les grans oscil·lacions de la població de tonyina s’expliquin només per les mesures dels plans de recuperació.

El CEAB-CSIC de Blanes va entrà en l’estudi de la tonyina vermella l’any 2007,des d’aleshores ha pogut assolir fites molt rellevants en aquest camp. En concret:diferenciar reproductores i reproducció (monitoritzant les gàbies de l’Atmetlla de Mar),establir la relació entre el temps d’eclosió i la variació amb la temperatura de l’aigua,mesurar l’impacte de la medusa pelagia noctiluca com a predador d’ous de tonyina,revisar la genètica poblacional en el mediterrani o l’estudi en l’etiquetatge i el frau en la comercialització de la tonyina.

"La tonyina vermella:del mar al plat"Dra. Ana Gordoa from aulablanes on Vimeo.

Conferència:La tonyina vermella:del mar al plat

Data: Dimarts 7 de febrer

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

El proper dimarts 07 de febrer a les vuit del vespre a la biblioteca comarcal de Blanes tindrà lloc una nova conferència del cicle Aula Blanes. En aquesta ocasió la Dra. Ana Gordoa (CEAB-CSIC) ofereix la xerrada «La Tonyina vermella:del mar al plat».
La tonyina vermella és una espècie emblemàtica que s’explota en algunes àrees des de fa milers d’anys tant pel seu gran valor comercial i econòmic,com per ser una font important de proteïnes. Des del punt de vista biològic i ecològic és peculiar per la seva fisiologia,la seva distribució i el seu comportament migratori. En base a tots els coneixements i avenços en la recerca de l’espècie fins a dia d’avui la Dra. Ana Gordoa explicarà perquè la seva avaluació i gestió és tant complexe.
Ana Gordoa és investigadora del Departament d’Ecologia Marina del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) des de 1992. La seva activitat investigadora està centrada en l’ecologia pesquera i la dinàmica de poblacions de peixos. És experta en pesqueries comercials i recreatives de la Mediterrània i del sud-est de l’Atlàntic amb una llarga trajectòria en projectes de cooperació internacional. És membre del comitè científic de l’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina),del Comitè de Pesca Recreativa del ICES (Fòrum Científic Internacional de Ciència Marina) i de la Comissió Sectorial d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.

Resum:L’aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió

El dimarts 17 de gener a les 20.00h a la biblioteca comarcal de Blanes va tenir lloc la primera xerrada del 2017 del VIIè cicle Aula Blanes. Anabel Sànchez,Annelies Broekman del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i Evelyn García Burgos de l’Agència Catalana de l’Aigua,van acostar les conclusions i les propostes d’acció que es deriven del projecte BeWater.

IMG_20170123_073604_sEl projecte d’àmbit europeu pretén donar resposta a la necessitat de crear plans d’adaptació en la gestió de l’aigua enfront del canvi global. Un canvi que va més enllà del canvi climàtic i que té en compte altres aspectes com la variabilitat de precipitacions,l’augment de temperatures,la fragmentació dels paisatges,els canvis en el sòl i molts més.

La metodologia del projecte inclou la participació de tots el actors,així doncs científics,ciutadania,administració i empresa han estat representats i han participat activament per arribar a decisions compartides sobre la gestió adaptativa de l’aigua,en el cas català,de la conca de la Tordera.

Les 33 solucions proposades a partir dels reptes detectats estan emmarcades en una visió de la gestió basada en ecosistemes. L’objectiu de mantenir-los i la idea que la gestió sigui circular i no tecnocràtica són clau per entendre les propostes.

Les solucions es presenten en 4 blocs,en relació al repte que volen respondre,algunes d’elles són:

1- Millorar la gestió forestal adaptativa. Fer acords entre propietaris forestals i l’administració. Els boscos sans tenen importància per l’aigua (un excés de bosc provoca dificultats hídriques al riu).

2- Concessions d’aigua i reducció dels nivells de consum. Concreció de cabals ecològics i revisió dels drets jurídics sobre l’explotació de l’aigua.

3- Bones pràctiques i participació ciutadana. Crear un centre de participació permanent a la Conca de la Tordera i millorar la gestió de la informació ( ara la majoria la trobem a la web de l’ACA)

4- Adaptació i protecció ambiental. Crear un Pla integral per la protecció del Delta de La Tordera. Aquesta proposta (OGA16) ha donat lloc a la presentació d’un nou projecte. El projecte LifeTorDelta amb diferents institucions,entre les quals el CEAB-CSIC de Blanes,hauria de permetre elaborà un pla que regulés i protegís el delta.

IMG-20170119-WA0005_sLa representant de l’Agència Catalana de l’aigua,Evelyn García,va facilitar algunes de les dades que podem trobar a la web i que serveixen per donar resposta a una directiva europea que els obliga a tenir control de dades per poder planificar. En concret dades de pluviometria,hidrologia,hidrogeologia,zones inundables,morfo-dinàmica i anàlisis ambientals. També es va presentar el Pla de Gestió de Districte de la conca fluvial de Catalunya 2016-2021,aprovat el 3 de gener passat i que respon a una visió més austera,més realista i amb un programa de mesures que incorpora algunes de les propostes del projecte Bewater.

"L'aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió"Anabel Sánchez,Dra. Annelies Broekman i Evelyn Garcia from aulablanes on Vimeo.

Conferència:L’aigua de la Tordera:de la recerca a la gestió.

Data: Dimarts 17 de gener

Hora: 20.00 h

Lloc: Biblioteca comarcal de Blanes

L’aigua és fonamental per tots els éssers vius,per això és molt important que tothom estigui al corrent del que pot implicar el canvi global sobre el cicle de l’aigua local. De fet,l’activitat de les persones produeix canvis al clima,a l’ús del sòl i als ecosistemes de diferents maneres;al mateix temps,aquests canvis ens afecten a nosaltres.

Per això us convidem a conèixer el projecte BeWater on,després de tres anys de treball participatiu entre científics,gestors i ciutadania,s’ha aconseguit una visió integrada dels reptes als que ens hem d’enfrontar a la conca de la Tordera i les solucions proposades des del projecte. Anabel Sánchez,coordinadora,i Dra. Annelies Broekman ,responsable del cas d’estudi de la Tordera,presentaran les propostes desenvolupades amb la col·laboració de diferents actors de la conca. A més a més,es podran conèixer de primera mà l’experiència del procés i les repercussions que el projecte ha tingut per al desenvolupament del nou pla de gestió de l’aigua a Catalunya gràcies a les perspectives presentades per l’Evelyn Garcia Burgos de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Pensem que pot ser interessant reflexionar plegats sobre els punts claus per reduir la nostra vulnerabilitat als canvis que s’estan produint al nostre voltant i posar de relleu el paper de la ciutadania en la gestió de l’aigua.

Anabel Sánchez,Evelyn Garcia i Dra. Annelies Broekman

bewater

Resum:Epigenètica:Per què no podem clonar un dinosaure?

La darrera conferència de l’any 2016 a Aula Blanes va anar a càrrec de la divulgadora en ciència Helena González,sota el títol «Epigenètica:Per què no podem clonar un dinosaure?».

imatge_3Helena González és doctora en Biomedicina por la Universitat de Barcelona i especialista en mecanismes de reparació de l’ADN i epigenètica dels processos tumorals.

La xerrada va començar amb una mirada històrica a l’estudi de la genètica i al punt d’inflexió que va suposar el Projecte Genoma Humà. Aquest projecte va suposar un pas molt important en l’estudi genètic perquè va permetre llegir tot l’ADN de la nostra espècie. Un ADN format per 32.000 milions de parells de bases que en qualsevol persona són provinents d’una mateixa cèl·lula mare (zigot). Un projecte que va fer pensar que es tenien les instruccions per a entendre i preveure tot el que és o serà un individu. Es va obrir la possibilitat de llegir totes les singularitats d’una persona en una molècula química.

La ponent va destacar que hi ha tres descobriments que fan sortir d’aquesta posició de reduccionisme genètic:(1) Només hi ha un 0,1% de diferència entre dos humans a nivell genètic i això no pot explicar les grans diferències individuals que tenim,(2) no hi ha una relació entre el nombre de gens i la complexitat de l’espècie ( p.e. un plàtan té 35.000 gens i un humà 20.000) i (3) la majoria de l’ADN no són gens sinó fragments que són anomenats ADN escombraria.

De la possibilitat d’explicar-ho tot es va passar a una nova idea:Només les mutacions de l’ADN no poden explicar les diferències entre individus. Això va obrir la porta a l’Epigenètica,l’estudi de l’expressió diferencial dels gens. La Dra. González va explicar que l’ADN de les cèl·lules no està tot accessible,no es pot llegir tot. Hi ha parts que estan nuades i impedeixen que es puguin llegir. Segons sigui una cèl·lula d’un tipus o un altre hi ha unes parts o unes altres inaccessibles. Aquests «nusos» s’anomenen marques epigenètiques,totes les cèl·lules en tenen i saber com es regulen,de quina manera es fa el control gènic és l’objecte d’estudi de l’epigenètica.

Per la ponent és important destacar dos menes de causes en els canvis epigenètics:(1) factors interns,és a dir,regulacions per missatges químics i (2) factors externs,és a dir,condicions externes que modifiquen l’ADN. En aquests segons factors destaquen en aquest moments l’alimentació,l’ambient i l’edat. Exemples com el del Te Verd,l’abella reina o les radiacions solars,van servir per mostrar casos concrets dels que la ciència en té evidències.

L’epigenètica de l’actualitat,ha aconseguit identificar malalties degudes a aquest canvis en les marques de l’ADN. En concret,la diabetis tipus II,alguns càncers i les addiccions,estan vinculats a modificacions de l’epigenètica de les cèl·lules.

Una de les darreres novetats en epigenètica és el descobriment que les marques epigenètiques s’hereten,de mares a fills i a nets. Això vol dir que els canvis que pateix per culpa de factors externs l’epigenètica de les cèl·lules de la mare mentre està embarassada,influeixen en l’ADN del fetus i per tant aquest hereta l’empremta que deixen les experiències de la mare.

Malgrat tot,la Dra. González va advertir que l’evolució des del reduccionisme genètic d’abans dels descobriments del genoma humà,fins al sorgiment de l’epigenètica,no ens ha de portar a un excés de confiança i pensar que tot es pot explicar per herència epigenètica. Va ser en aquest punt que la idea de la clonació va prendre protagonisme i va servir per tancar una xerrada d’alt nivell pedagògic i un excel·lent any de divulgació de coneixement.