Aquest dimarts els llums de la platea del Teatre de Blanes no s’han apagat, i és que la comunicadora Teresa Baró ha fet gala de la seva expertesa en comunicació no verbal i ha volgut estar pendent de la reacció de l’auditori en tot moment. Més que una classe magistral, la sessió d’avui ha estat un diàleg constant amb el públic perquè entre les moltes lliçons que hem après és que per seduir cal observar, adaptar-se a l’interlocutor i posar-lo al centre.
L’experta en comunicació no verbal ha començat la xerrada valorant la importància de tots aquells elements que envolten els actes de parla: la veu, el gest, el contacte, la proximitat, el tempo, l’aspecte, el silenci… Perquè tots aquests elements tenen tant o més impacte que les paraules: “les paraules no germinaran en un terreny que no hàgim preparat”.
D’una manera molt visual, amb el suport de vídeos i fotografies, la conferenciant ha introduït el concepte d’intel·ligència no verbal, que és l’art de dominar el llenguatge no verbal, previ i simultani al verbal, i omnipresent en la nostra comunicació; o sigui, la capacitat de fer- nos conscients del que comuniquem nosaltres mateixos amb el nostre cos, d’observar l’altre i de connectar-hi per tal d’assolir comunicacions exitoses.
Tot i que s’ha donat unes pautes per reconèixer el reflex físic del benestar (obertura, relaxació, actituds càlides…) i els símptomes del malestar (tancament, nerviosisme, actituds fredes…), la conferenciant ha parlat del gran pes de la cultura i la socialització en les nostres expressions corporals. Un exemple clar és l’expressió de la feminitat o el que es coneix com a womanshrinking (ocupació de poc espai, cames creuades, cap inclinat, somriure, vulnerabilitat…) versus l’expressió de la masculinitat o manspreading (simetria, ocupació de molt d’espai com a símbol de poder…).
El que sí que ha quedat molt clar aquest dimarts de gener és que, com a humans i mamífers que som, l’art de dominar la comunicació no verbal és essencial per assolir l’èxit professional, la comunicació amb els amics i la família, i fins i tot amb nosaltres mateixos!
