La conferència d’avui ha tingut el valor afegit de la proximitat perquè, com acostuma a passar quan el ponent és blanenc, es crea una química especial. Tot just començar l’acte, el geòleg i doctor en ciències del mar Pere Puig i Alenyà ha elogiat la tasca de la seva professora de geologia a l’Institut en reconèixer-la entre els assistents.
Al llarg de la xerrada el ponent ha volgut destacar la importància de l’estudi de la geologia marina i el seu impacte directe en la praxi pesquera. De fet, tota conferència ha estat la història d’una estreta col·laboració entre ciència i pesca, a favor de la sostenibilitat.
El ponent ha començat explicant el trajecte que fan els sediments quan deixen l’ambient costaner i se’n van mar endins, una mena de núvols de partícules en suspensió que acaben dipositant-se en capes fins a enterrar-se al fons marí. L’estudi d’aquestes capes es duu a terme actualment amb una gran quantitat d’aparells de mesura molt sofisticats que permeten conèixer amb gran precisió i detall la morfologia dels sediments: trípodes, ancoratges, dragues, sistemes acústics, robòtica submarina… Totes aquestes eines permeten dissenyar mapes del fons marí, fotografies acústiques i, en definitiva, saber amb gran exactitud què hi ha sota el mar.
El que ha estat més bonic de la conferència d’avui és constatar com tot aquest coneixement s’ha posat al servei de l’activitat econòmica de la pesca. El fet que va desencadenar una col·laboració tan productiva va ser la pregunta: on han anat les gambes de Palamós i de Blanes? Per què no hi ha gamba als caladors on abans se n’agafava?
Arran d’aquesta pregunta es van començar a relacionar diferents estudis i es va començar a aplicar la recerca per millorar la sostenibilitat pesquera.
El ponent ha explicat que al Mediterrani els mesos d’hivern, a causa de la tramuntana, es produeix un refredament de l’aigua que ocasiona aigües denses (als canons del Cap de Creus i de Blanes, per exemple). Aquestes aigües denses creen cascades submarines o torrentades que s’emporten els sediments cap a les profunditats i hi arrosseguen els crustacis, que desapareixen dels llocs habituals. Aquest fenomen també es produeix al Mediterrani oriental amb el vent Meltemi i sobre el mar Adriàtic amb el vent Bora.
A partir d’unes dades del febrer de 1999, en què es va constatar un refredament de la temperatura de l’aigua del Meditarrani, es va començar a relacionar la minva de captures de gamba amb els pics de les torrentades submarines detectades. Això, juntament amb el coneixement del cicle reproductor de la gamba, que comprèn un període de 3 anys, va portar els pescadors a establir motu proprio, sense intervenció de l’administració, dues mesures per fer més sostenible la seva activitat econòmica: la primera va ser l’augment de la mida del cop, que va passar dels 35 mm als 45 mm; d’aquesta manera s’evitava pescar les gambes juvenils per deixar-les créixer i pescar només les gambes adultes. La segona mesura va ser l’establiment de 2 mesos de veda (altres sistemes de limitació de pesca han estat els tancats, que s’han aplicat a l’escamarlà, al tabanc, al llucet…).
El ponent ha continuat explicant en quina mesura la pesca d’arrossegament afecta el fons marí i en modifica el paisatge, de la mateixa manera que l’activitat agrícola afaiçona el paisatge terrestre. Com que hi havia constància de l’impacte mediambiental de les portes d’arrossegament que porten els vaixells de pesca (provocaven grans allaus que s’emportaven tots els sediments i llauraven literalment el fons marí), es va fer un estudi de les conseqüències de les diferents portes que operaven en els ports de Blanes i de Palamós: Júpiter Sparrow, Polar Mercury, Polar Neptune, El Cazador, Víking i Thyburoon. I es va arribar a la conclusió que les portes semipelàgiques (gairebé no toquen el fons) i sobretot les pelàgiques (no toquen el fons) són les més sostenibles perquè són més respectuoses amb el medi i no arrasen tots els nutrients que conté el fons.
El president de la Confraria de pescadors de Blanes, present a la xerrada, ha assegurat que aquest any el port de Blanes tindrà el 100% de portes pelàgiques. I és que si hem de destacar alguna cosa d’aquesta xerrada és l’estreta col·laboració entre confraries i ciència. Quan es produeixen canvis: industrialització de la flota pesquera, canvi climàtic… el millor que podem fer és compartir coneixements i remar plegats, i aquesta xerrada n’ha estat un bon exemple.
