Poques vegades com avui Aula Blanes ha experimentat la màxima del filòsof xinès Confuci: “M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre”. I és que ens costarà d’oblidar les voltes sobre ella mateixa que feia la Terra (el germà del conferenciant) al voltant del Sol (un membre de la Junta), i el moviment de translació i de rotació sincronitzats que feia la Lluna (una sòcia d’Aula Blanes). Tot això combinat amb una llanterna que aplicava el mateix Miquel Sureda per explicar l’eclipsi de Sol. Així és com el doctor en propulsió espacial Miquel Sureda ha explicat el fenomen de l’eclipsi total del Sol que ens afectarà el proper 12 d’agost.
Amb un mètode socràtic, el conferenciant, fill de Blanes, ha anat plantejant moltes preguntes: Per què el cel és blau?, Per què els núvols no cauen, si pesen tones?, Per què la Lluna ens mostra sempre la mateixa cara?… I per què els eclipsis de Sol continuen fascinant-nos?
L’expectació que aixeca un eclipsi solar prové del fet que consisteix en una experiència física col·lectiva en què intervenen tots els sentits (el cel s’enfosqueix, la temperatura cau, els animals callen o udolen…). Si a això hi afegim que és un fenomen visible exclusivament en un territori molt determinat (enguany, una franja de la Península Ibèrica que ens inclou) i només si es produeixen unes condicions meteorològiques favorables, l’interès és obvi.
I és que no deixa de ser sorprenent que un cos tan petit com la Lluna pugui tapar completament una estrella gegantina com és el Sol, talment com si fos una clau que s’acobla perfectament a un pany. Això és el que passarà el proper 12 d’agost a Catalunya. L’eclipsi es podrà veure totalment en una franja entre Vilanova i la Geltrú i Lleida, i gairebé completament (un 99,37% d’ocultació) a Blanes. El fenomen començarà a les 19.34 i arribarà al màxim a les 20.38 h. No obstant això, l’eclipsi total durarà un minut o un minut i mig! La volatilitat de l’esdeveniment afegeix misteri i expectació.
El conferenciant ha remarcat que els eclipsis són molt útils a la ciència més enllà de l’espectacularitat. El fet que el sol es tapi de tant en tant ha permès d’estudiar la corona solar, descobrir l’heli (una llum de la corona que no es coneixia), comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein, estudiar fenòmens vinculats a l’atmosfera, el comportament animal…
La conferència ha acabat amb una reflexió sobre la importància del Sol i de la Lluna sobre el nostre planeta: el Sol perquè és la font de tota la nostra energia i la Lluna perquè ens estabilitza. Per això Miquel Sureda ha començat i acabat amb la mateixa frase: “Quan mirem el cel ens mirem a nosaltres mateixos”.
El torn de paraules ha posat la mirada al futur i, davant de la pregunta de si hi ha evidència científica de vida fora de la Terra, el conferenciant ha respost que hi ha moltíssimes probabilitats que sí, que hi ha milions d’estrelles amb planetes orbitant al seu voltant alguns dels quals són compatibles amb l’habitabilitat tal com la coneixem nosaltres (aigua, carboni, components orgànics…). I ha afegit que en qüestió de dècades la Lluna podria ser que estigués habitada amb bases científiques (l’Antàrtida del futur) i que forméssim un nou continent Terra-Lluna.
En tot cas, la perspectiva còsmica de la conferència d’avui ha estat tota una lliçó d’humilitat davant de la grandesa de l’Univers.
