L’enòleg blanenc Antonio Membrives, format a les caves Mont-Ferrant, ha fet un viatge en el temps per mostrar com Blanes va tenir un paper fonamental en els inicis d’aquest sector.
Membrives ha traslladat l’auditori al Blanes del segle XIX i ha mostrat com el paisatge blanenc estava cobert de vinyes en terrasses (des de la muntanya de Sant Joan fins a Cala Bona, passant pels terrenys on avui s’aixeca l’Hospital):
- Més de 700 hectàrees de conreu i una producció de 2 milions de litres de vi anuals
- Uns 800 petits elaboradors o terrassans (pagesos que treballaven les vinyes i feien vi)
L’aventura americana d’Agustí Vilaret i Centrich (1820-1903)
En aquest context apareix un personatge que converitrà Blanes en el bressol d’escumosos del país: Agustí Vilaret, un jove flequer que amb només 15 anys va agafar les seves pertinences i va marxar cap a Puerto Rivo amb una carta de recomanació. Allà va prosperar ràpidament: va entrar a treballar a les plantacions de sucre d’un altre blanenc (Salvador Massó), es va convertir en l’administrador, es va casar amb la filla del propietari i, en morir el seu sogre, va heretar part del negoci. L’any 1862, convertit en un home de fortuna, va decidir tornar a Catalunya amb un somni clar: elaborar un vi escumós que igualés el prestigiós xampany francès.
De les ampolles explotades al primer premi nacional
Vilaret es va assessorar amb l’enginyer Luis Justo Villanueva i va comprar la masia de Can Ferran a Blanes. Allà va excavar les primeres galeries subterrànies a 10 metres de profunditat per aconseguir la temperatura freda que necessitava el vi. El camí, però, no va ser fàcil, sinó ple d’alts i baixos.
El primer fracàs: l’any 1865 Vilaret va embotellar 600 ampolles amb vi de Blanes, però a causa de la pressió de la fermentació el 95% van explotar -tot i que les que van quedar tenien una qualitat notable-.
Lluny de rendir-se, va viatjar a la regió de la Xampanya (França) per descobrir-ne el secret. Va començar a importar ampolles resistents d’Alemanya i va descobrir un exclusiu sistema de clarificació francès amb gelatina d’esturió rus.
El 1872 Vilaret va presentar les seves ampolles i estudis a la Fira Internacional de Barcelona, on va guanyar el primer premi a la qualitat. Aquell mateix any Codorniu tot just preparava les seves primeres ampolles, la qual cosa demostra que el projecte de Blanes va ser pioner. Ben aviat es va registrar la marca Mont-Ferrant, que és la combinació de la muntanya de Sant Joan i la masia Can Ferran).
La crisi de la fil·loxera i un canvi de rumb
Després d’una època daurada als anys 70, en què el cava es va posar de moda entre la burgesia catalana, la sort va canviar.
Primer va arribar la plaga de la fil·loxera (1882), un insecte que va arrasar les vinyes de l’Empordà i de tot el país, i que va obligar a replantar de zero amb peus de cep americans.
A continuació, la guerra i la pèrdua de les colònies de Cuba i Puerto Rico va destruir les fàbriques familiars i la xarxa comercial de Vilaret a les Amèriques.
Després d’aquest cop de la fortuna, el gendre de Vilaret agafa les regnes i lloga les caves al francès Henry Démissy, que porta a Blanes l’enòleg Rodolphe Bourlon, amb el qual el producte comença a adquirir una qualitat important (la filla i el net d’aquest enòleg eren a la conferència!). Durant la Guerra Civil la família Bourlon cedeix les caves com a refugi antiaeri, de manera que les caves de Blanes no només guarden ampolles sinó també persones.
Els Vilaret acaben venent les caves Mont-Ferrant a un altre productor i es queden amb una petita vinya al voltant de l’Hospital de Blanes. Durant 16 anys produeixen cava paral·lelament amb les caves Mont-Ferrant fins que acaben venent també la finca a l’Hospital-Asil.
El 1954 Amador Sola Sola escriu un altre capítol important de les caves Mont-Ferrant
Ell i els seus pares, Fernando i Amèlia, comencen a treballar-hi i l’Amador adquireix la tècnica d’elaboració del cava. L’empresa passa per diferents mans, però l’Amador, com a director del celler, hi segueix estretament vinculat i passa el testimoni al nostre conferenciant, l’enòleg Antonio Membrives que, juntament amb l’enòleg Bruno Colomer, fan un pas endavant pel que fa a la investigació i la creació de nous productes.
La història de les caves Mont-Ferrant acaba quan els propietaris decideixen tancar el negoci, vendre els terrenys adjacents per construir-hi i acomiadar tota la plantilla.
Antonio Membrives agafa el relleu i crea la seva prpopia marca: LAVIRET
Amb la mateixa fórmula de sempre, però fet en uns cellers del Penedès, Membrives elabora unes 18.000 ampolles anuals, que es venen principalment en territori blanenc. El nom de la marca el manlleva de les caves que els hereus d’Agustí Vilaret van crear a les vinyes de l’Hospital-Asil, un cop es van escindir de Mont-Ferrant, i conté una clara voluntat d’homenatge i de continuïtat. La coincidència ha fet que Antonio Membrives tingui un despatx a la mateixa zona. I és que per construir aquest tipus de projectes hi ha d’haver un cert romanticisme i molta passió. Que sigui per molts anys més!
El curs 2025-2026 no ha pogut acabar millor: amb un brindis de cava Laviret, un tall de coca de Blanes i l’agraïment immens a tots els socis i sòcies d’Aula Blanes per la confiança, a totes les voluntàries, als patrocinadors, al Centre Catòlic, a l’Ajuntament de Blanes i a l’escola Santa Maria per acollir la darrera classe.
Ens retrobem el 29 de setembre per començar un nou cicle de conferències. Mentrestant, que passeu molt bon estiu!
L’equip d’Aula Blanes al complet:
