CEAB: 40 anys de ciència connectant Blanes amb el món

CEAB: 40 anys de ciència connectant Blanes amb el món

De la mà de la doctora Eugènia Martí Roca, subdirectora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), els assistents d’Aula Blanes han pogut conèixer l’activitat d’aquest espai d’investigació i valorar la importància de disposar d’un equipament de tan alt nivell a la població de Blanes.

Amb motiu del 40è aniversari de la creació del CEAB, la doctora Martí n’ha recordat els orígens: Ramon Margalef i Joan Oró, dos investigadors catalans de fama internacional, vanvoler crear un centre que integrés disciplines diverses: intel·ligència artificial, astrofísica, ecologia marina i oceanografia. La tradició pesquera de Blanes, l’existència d’un aquari a la població i la sensibilitat política envers el projecte van fer que l’alcaldessa M. Dolors Oms trobés el terreny per fer realitat aquesta idea.

Així va ser com va néixer el CEAB de Blanes, un dels 121 centres d’investigació científica que té el CSIC en tot l’Estat espanyol, i l’únic que hi ha a les comarques gironines. En 40 anys, el CEAB ha canviat i ha crescut considerablement: de les 22 persones que van començar a treballar-hi s’ha passat a les actuals 120 (entre investigadors, tècnics i administratius), a més d’un centenar de persones més que s’estan formant (estudiants universitaris, de doctorat, post doctorat…).

Un dels canvis més importants que ha destacat la subdirectora del CEAB és que el Centre es va anar especialitzant en ecologia marina i aigües continentals, i actualment és l’únic dels 121 centres del CSIC que cobreix tots els ecosistemes aquàtics, des dels ambients alpins dels Pirineus, passant per les aigües estancades fins als ambients marins i costaners, perquè tots aquests sistemes no deixen d’estar connectats.

No obstant aquesta especialització, el centre manté la idea iniciàtica de Margalef i Oró de treballar de manera transversal i multidisciplinària, perquè no només s’hi fa una tasca d’observació i exploració, recollida de dades, taxonomia… sinó que també es tracten aquestes dades matemàticament i s’elaboren models.

La conferenciant ha descrit les tres línies de treball principals dels científics del CEAB: l’observació de la biodiversitat, que permet aprendre del sistema, l’anàlisi dels efectes de la petjada humana i les recomanacions per conservar i millorar els ecosistemes. En aquest sentit, s’ha destacat la gran tasca taxonòmica del CEAB, que ha descrit més de 1000 espècies noves, tant d’aigües dolces com salades, i l’important llegat del naturalista Enrique (Kike) Ballesteros, que va desenvolupar una metodologia que utilitza l’ACA actualment.

L’aplicació dels estudis que porta a terme el CEAB és molt diversa i ajuda a respondre preguntes crucials sobre el canvi climàtic. Per exemple, com afecta l’increment de la temperatura de l’aigua en els microorganismes, com es pot frenar la propagació d’espècies invasores, com es pot reduir la contaminació química i per plàstics, com minimitzar els fenòmens meteorològics extrems, com processar els antibiòtics perquè no quedin a l’aigua…

Per dur a terme tota aquesta tasca el CEAB disposa de molts laboratoris: un laboratori d’ADN ambiental, un d’experimentació d’organismes vius amb aigua directament canalitzada des de la cala Sant Francesc, un laboratori computacional per processar l’enorme quantitat de dades amb què es treballa… Tot això per poder publicar articles científics d’investigació que ajuden amillorar el món en què vivim: uns 123 articles cada any, en col·laboració amb 60 països diferents, sobretot dels Estats Units, Anglaterra i Austràlia, perquè, com ha assenyalat la doctora Martí, la base de la recerca avui dia és la col·laboració.

Per tant, com diu el títol de la conferència, el CEAB fa 40 anys que porta Blanes al món! Ho agraïm i desitgem que es compleixi un dels reptes més importants del Centre: saber transmetre tota aquesta recerca als òrgans de gestió i als polítics perquè es pugui actuar en
conseqüència.

Altres publicacions