Aula Blanes ha gaudit del testimoni privilegiat de la Magda Oranich Solagran, una advocada que ha estat en “totes les batalles” de la nostra història recent. Amb una veu lúcida, valenta i profundament humana, la ponent ha anat entrellaçant episodis de la seva vida personal amb fets històrics que han marcat la vida col·lectiva dels nostres darrers cinquanta anys.
Advocada de professió i per vocació, Oranich ha viscut amb una gran coherència la seva vida personal i professional, fins al punt de ser empresonada l’any 1973 per haver participat en una reunió de l’Assemblea de Catalunya. En el context repressor de la dictadura franquista, la ponent va dedicar els primers anys de la seva carrera professional a defensar presos polítics i a lluitar contra la pena de mort.
Després d’uns deu anys d’absència d’execucions de presos polítics, Oranich va viure de prop els darrers espeternecs d’una dictadura que va morir matant. En aquest sentit, ha explicat com va participar en la defensa de Txiki (Juan Paredes), el pres etarra condemnat a mort i executat amb judici sumaríssim per un consell militar el 27 de setembre de 1975, només dos mesos abans que morís el dictador. I com el mateix dia es van executar quatre persones més, a Madrid, Burgos i Barcelona. Aquests fets, juntament amb l’execució de Salvador Puig Antich un any abans, cas que ella també va viure professionalment de prop, van aixecar un gran rebombori internacional, i la van marcar profundament.
La Dictadura, de fet, ha estat el rerefons de totes les seves causes, com la defensa de la igualtat de drets entre homes i dones. Seguint aquest fil, la ponent ha recordat la reivindicació de les sufragistes a l’època de la República, gràcies a les quals les dones van aconseguir el dret de vot (Clara Campoamor), i el suport que hi van donar Lluís Companys i Manel Carrasco i Formiguera, tots dos afusellats pel Franquisme.
Un altre objecte de reflexió de la Magda Oranich ha estat la llengua catalana i el retrocés que està patint. La Llei de política lingüística es va aprovar per unanimitat del Parlament de Catalunya el 1998 i avui dia està més polititzada i qüestionada que mai.
La seva passió pel Barça ha tenyit tota la xerrada, perquè per a Oranich vida, feina i oci estan entrellaçats. Dos detalls curiosos: la van detenir el primer dia que J. Cruiff va jugar un partit oficial amb el Barça i, en un altre ordre de coses, el fill de J. Cruiff va ser el primer Jordi inscrit oficialment al Registre Civil de Catalunya, perquè en aquella època els catalans encara no podien registrar els fills en català, però Cruiff, que era estranger, sí…
La xerrada d’avui ha estat una reflexió del que ha significat la Dictadura per a tots nosaltres, com el Franquisme es ficava en la vida privada de les dones, com exercia la política de la por per paralitzar la gent… I com aquesta activista no s’ha fet mai enrere i ha contribuït a canviar el país.
Magda Oranich signant el seu darrer llibre Totes les batalles:
