“No val la pena reciclar, després tot es torna a barrejar” Qui no ha sentit aquesta frase a Blanes o a d’altres poblacions?
La ponència de la Raquel Castañón, enginyera i responsable del Servei Municipal de Neteja de Lloret de Mar desmenteix aquest mite. La seva exposició clara, precisa i documentada comença amb el canvi en la gestió de residus municipals. Fins a la dècada dels 50 del passat segle, la prioritat era la salubritat pública: calia treure els residus de la via pública (majoritàriament orgànics) i portar-los als afores de la població per cremar-los o simplement amuntegar-los sense cap cribratge.
Un seguit de factors van fer canviar aquest concepte de gestió per dirigir-lo cap a l’actual model circular de generació i reciclatge, com per exemple l’explosió del plàstic a les nostres vides i la consciència creixent de la perillositat dels residus, ja que els gasos que emanen dels residus orgànics contribueixen a l’efecte hivernacle.
Una dada interessant : cada blanenc genera uns 482 kg de residus a l’any i aquesta mitjana ha variat molt poc els darrers 15 anys. D’aquesta xifra, només el 47% es fa amb recollida selectiva (hauríem d’arribar al 65%-70% i les millores són molt lentes). I, encara, aquest 47% és una xifra bruta, de la qual hem de treure una part, encara excessivament gran, dels anomenats “impropis”; és a dir, residus no dipositats al contenidor corresponent. Per aquesta raó, els orificis per introduir el vidre o els envasos plàstics als contenidor són tan petits: s’intenta evitar que, des de fora, conscientment o inconscient, es dipositin altres tipus de residus.
La ponent ha explicat l’itinerari que segueix la nostra brossa fins a reconvertir-la en algun producte novament útil. El contingut de cada contenidor (una vegada destriats els impropis) va a la planta de recuperació i reciclatge corresponent. També el contenidor de rebuig general (el de color gris) té la seva destinació: el centre de tractament de residus municipals (CTRM) de Lloret de Mar, que atén totes les poblacions de la comarca de la Selva i algunes del Maresme fins a completar més de 260.000 usuaris. Allà hi arriba una mitjana de 600 tones diàries de residus municipals.
És en aquest moment en què comença un procés que potser és el més desconegut per a la majoria de la població. El CTRM disposa de grans espais, maquinària i personal per extreure les fraccions valoritzables (les que es poden reaprofitar) de tots els residus que provenen dels contenidors de rebuig general. I aquí és on es fa palesa la manca de sensibilització o coneixement de la ciutadania, perquè s’hi troben bona part de residus que es podrien haver dipositat a qualsevol de les altres quatre fraccions: orgànica, vidre, paper-cartró i plàstic. El gran repte que tenim com a ciutadans és separar bé els residus que generem, sobretot la fracció orgànica, que és la que separem pitjor.
El futur són els contenidors intel·ligents però cal una mentalització i preparació de la ciutadania que la conferenciant ha reivindicat amb insistència, ja que les dades objectives mostren que avancem encara molt lentament. De ben poc servirà el progrés tècnic si no va acompanyat de la consciència ciutadana que la reutilització i el reciclatge són temes importantíssims. Segur que la mirada al sistema integral de gestió dels residus municipals que ens ha facilitat la Raquel Castañón ha posat el seu granet de sorra en aquest objectiu vital.
