Avui Aula Blanes ha aconseguit un repte insòlit. I és que, com deia el propi conferenciant a l’inici, que un notari ompli tot un teatre no és gens habitual.
Amb una gran precisió i exhaustivitat, el Sr. Enric Brancós ha repassat el marc legal de què es disposa avui dia per planificar la transmissió del patrimoni. La conferència ha estat una classe magistral de Dret Civil, estructurada en 5 grans àrees: les donacions, els pactes successoris, les herències (amb testament o sense), les llegítimes i els productes financers, com són els plans de pensions, les assegurances o les rendes vitalícies entre d’altres.
Pel que fa a les donacions en vida, el notari ha advertit que la llei estableix mecanismes de caràcter civil i de caràcter fiscal per evitar que el patrimoni es desfaci abans de morir, amb l’objectiu protegir la resta d’hereus forçosos. Per tant, aquestes donacions computen en el cabal hereditari per calcular la llegítima que correspon als hereus (a Catalunya és la quarta part de tota l’herència). A més, fiscalment, la donació d’immobles tributa com si fos una venda i, en canvi, la transmissió per herència té bonificacions fiscals importants per als hereus. Per tant, el consell del notari és que les donacions només tenen sentit quan en tracta de líquid i en patrimonis molt grans, però no amb capital immobiliari.
Els pactes successoris són un altre mecanisme per ordenar la transmissió, i només es poden establir entre la família (cònjuge o parella estable, parents de línia directa sense limitació de grau o parents de l’altre cònjuge o parella). Per exemple, un matrimoni pot establir un pacte de supervivència en la compra d’un immoble perquè en morir un dels dos passi a l’altre, i aquest conveni preval al testament. No obstant això, el sistema també té una limitació: només pot cobrir la quarta marital i el càlcul de les llegítimes.
La conferència ha seguit repassant el mecanisme més clàssic: el testament, fet davant de notari o hològraf, o bé l’herència intestada, que segueix el dictat de la llei a manca de la voluntat expressa del causant. En tots dos casos, la nostra legislació estableix un termini de 6 mesos per pagar l’impost de successions gaudint del benefici d’inventari; o sigui, que l’hereu només hagi de respondre dels deutes de l’herència amb el conjunt del que rep i que no afecti el seu propi patrimoni. Passat aquest termini, si es demana pròrroga, es perd el benefici. I és que el notari ha recalcat en diversos moments de la intervenció que el nostre sistema successori està basat en la mentalitat romana, en què l’hereu no només rep uns drets, sinó que també assumeix uns deures, a diferència del model anglosaxó, que es limita a fer una liquidació als hereus.
Un capítol a part ha estat el tema dels hereus forçosos (els hereus que estableix la llei) i les maneres de desheretar-ne algun, que han de ser fonamentades i provades tenint en compte supòsits concrets, com el maltractament psicològic o la manca de relació familiar per causa únicament imputable al legitimari.
La conferència ha acabat fent esment de les hipoteques inverses, un sistema molt ben pensat jurídicament però que rarament acaba sortint a compte, i dels productes financers, com les assegurances, els plans de pensions… , que són uns béns molt complexos i molt canviants, i que la legislació va resolent sobre la marxa.
Després d’aquest bany de dret civil, el missatge que ha transmès el conferenciant és que, dintre del marc legal en què ens movem, hi ha mecanismes per decidir la gestió del nostre llegat, però que és molt important un bon assessorament jurídic i fiscal perquè cada cas és especial.
