Avui Aula Blanes ha acabat la xerrada amb una llarga ovació i la invitació per a una segona sessió de rudiments en seguretat informàtica. I és que el conferenciant, amb una gran habilitat comunicativa, s’ha posat el públic a la butxaca des del primer moment.
El Sr. Pérez Juncà, pèrit judicial informàtic forense; o sigui, expert en informàtica que investiga proves en processos judicials, ha partit de la idea que la seguretat és un concepte dinàmic, que va canviant al llarg del temps i que, avui dia, no existeix una seguretat total. Per tant, en l’univers global d’Internet on vivim, estem exposats a múltiples estafes.
Per exemplificar la nostra vulnerabilitat, el conferenciant –com si fos el Mago Pop- ha entrat en una xarxa privada a través de la impressora d’un particular i ha accedit a les dades personals dels pacients d’un centre sanitari.
Altres perills que s’han posat sobre la taula són el sèxting, les pàgines web que inciten al suïcidi, les estafes per suplantació d’identificador, i fins i tot la simulació de veu i d’imatge, perills que augmenten exponencialment amb les possibilitats que ofereix la Intel·ligència Artificial.
Davant de tot això, el Sr. Bruno Pérez ha apel·lat a valors com la responsabilitat, el sentit comú, la prudència i, sobretot, la formació. En aquest sentit, s’ha aconsellat executar les actualitzacions de tots els aparells informàtics que tinguem: telèfon, ordinador, tauletes, rúter…, comprovar els missatges de la família demanant diners que ens semblin sospitosos i, fins i tot, acordar una prova de vida entre els membres de la família (una mena de contrasenya), mantenir la calma davant de comunicacions que ens impel·leixen a l’acció i comprovar els comptes bancaris abans d’actuar, tenir correus electrònics diferents segons la finalitat (un de personal, un de laboral, un per a la relació amb el banc, un per a les xarxes socials….), utilitzar targetes de dèbit i anar-les canviant, fer servir verificadors de pàgines web en el cas que tinguem sospites (www.browserling.com), no donar mai el DNI perquè ens l’escanegin i visitar pàgines específiques (https://saferlayer.com) per convertir el nostre carnet d’identitat en una imatge amb marca d’aigua.
En definitiva, el conferenciant ha resumit el missatge final amb els consells d’una mare:
- Mira per on camines (navegues)! Per què perdre tant de temps mirant coses que no són certes en el mòbil?
- No perdis les claus! No posem la mateixa contrasenya a tot arreu
- No parlis amb desconeguts! A Internet tothom és desconegut. Tot és fals.
- Fes els deures! Els nostres deures han estat: actualitzacions, vigilar els comptes del banc…
- Si en tal un es tira de la Palomera avall, tu també ho faràs? No cal que entris a Tik Tok o a totes les aplicacions on va la majoria.
- Endreça’t l’habitació! Posa ordre als fitxers i a les teves imatges, si tens el telèfon ple.
- Abriga’t, que fa fred! I és que en ciberseguretat tot són capes: actualitzacions, doble verificació, contrasenyes…
Al capdavall, es tracta de tenir una actitud de respecte davant d’unes eines que se’ns han presentat com a béns de consum i que, en canvi, contenen uns perills enormes i requereixen una gran responsabilitat per part nostra.
La classe ha estat molt profitosa, divulgativa i, com ha avançat el Sr. Miquel Buixeda en la presentació, tota una lliçó de defensa personal sense anar al gimnàs.
