Assumpta Montellà ha emocionat l’auditori del Teatre de Blanes amb un relat precís i apassionat alhora sobre aquells 115 dies a l’Ebre que van marcar tota una generació d’adolescents, l’abril de 1938.
“Era casi un niño, me pusieron un fusil en la mano y me llevaron a la guerra, pero yo no era de nadie” Amb aquesta cita de la pel·lícula La bola negra Montellà ha remarcat l’aleatorietat de ser en un bàndol o en un altre, la qual cosa afegeix dramatisme a una lluita fratricida que es va emportar més de 30.000 víctimes entre les dues faccions.
La ponent ha explicat la mateixa història des de dues perspectives totalment diferents. La primera part ha estat un relat quirúrgic de tàctica militar i de reflexió històrica sobre com es va produir la batalla i els seus condicionants geopolítics. La segona part, en canvi, els mateixos fets i els mateixos escenaris han estat explicats des de la subjectivitat i les emocions d’un supervivent de la Lleva del Biberó, personatge que cadascun dels assistents ha pogut identificar amb algun familiar o amic.
La Batalla de l’Ebre, que va tenir lloc entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, representa, sense cap mena de dubte, l’enfrontament bèl·lic més sagnant, llarg i decisiu de tota la Guerra Civil espanyola. Va ser una operació desesperada de l’exèrcit de la República per intentar capgirar una guerra que ja semblava perduda, i va acabar convertint-se en l’esvoranc definitiu de les forces republicanes.
Una ofensiva a la desesperada
A mitjan de 1938, la República estava dividida territorialment i la situació militar era crítica. El comandament republicà, encapçalat per Juan Modesto, Vicente Rojo i Manuel Tagüeña, va planejar una ofensiva sorpresa creuant el riu Ebre per les terres de Tarragona i l’Aragó. L’objectiu era doble: alleujar la pressió franquista sobre el front de València i tornar a connectar la zona central de la península amb Catalunya.
Els primers dies van ser d’un èxit fulgurant. L’efecte sorpresa va funcionar, i les tropes republicanes van aconseguir avançar i establir un cap de pont d’uns 40 quilòmetres d’amplada. Tanmateix, l’entusiasme inicial va xocar ràpidament contra la realitat: una superioritat aèria aclaparadora de l’aviació feixista (la Legió Còndor alemanya i l’Aviació Legionària Italiana) i l’arribada massiva de reforços i artilleria per part de les tropes de Franco contrastaven amb l’escassetat de mitjans del bàndol republicà (les potències europees impedien, amb traves administratives, l’arribada de material bèl·lic procedent de Rússia).
La tragèdia de la «Lleva del Biberó»
Davant d’una manca absoluta d’efectius (es necessitaven 100.000 homes), es va decidir quintar els joves de 17 i de 18 anys: la Lleva del Biberó, segons una expressió de Frederica Montseny.
Després de gairebé quatre mesos d’una guerra de desgast brutal —amb combats casa per casa, turó per turó i sota un sol abrasador primer i un fred intens després—, la balança es va decantar del bàndol franquista. No obstant això, aquesta batalla desigual no va està exempta d’èpica: la dels pontoners, que van decidir no parar de construir ponts sota una pluja de bombes, o la gran intervenció del jove Manuel Tagüeña, responsable del replegament de la Batalla de l’Ebre, que va salvar moltes vides. Tots ells van ser els herois de les Termòpiles de l’Ebre.
El novembre de 1938, l’exèrcit republicà es va veure obligat a replegar-se de nou a la riba oriental de l’Ebre i la capacitat ofensiva de Catalunya va quedar completament destruïda deixant el camí lliure per a l’ofensiva de Catalunya i la fi definitiva de la guerra pocs mesos després.
El relat emocionat d’un supervivient de la Batalla de l’Ebre, a partir de la por, la malaltia (el tifus), el trauma personal de conviure amb la mort com si fos una ruleta russa… ha trascendit la mera anàlisi de tàctiques militars o de moviments de tropes i ha convertit la tarda d’avui en un exercici de memòria històrica. Els paisatges de la Terra Alta encara guarden avui les cicatrius d’aquella carnisseria i ens recorden que, per a tota una generació de catalans -també de blanencs- l’Ebre va significar el final abrupte i brutal de la infantesa.
Font: Viquipèdia
