La conferència d’aquest dimarts ha estat un bany d’autoestima cap a la pròpia història, amb l’imponent Castell de Montsoriu com a imatge d’una de les dinasties més importants del regne de Catalunya i Aragó al s. XIV, la dels vescomtes de Girona-Cabrera.
El senyor Joaquim Mateu, codirector de les excavacions arqueològiques del Castell de Montsoriu, ha explicat que aquesta construcció tal com la coneixem ara és el resultat de 500 anys d’intervencions, una sobre de l’altra, com una estructura de matrioixques, la qual cosa exemplifica la mentalitat medieval de voler conservar i, sobretot, d’ampliar el llegat dels predecessors conquerint terres de frontera, acordant casaments, fent pactes…
Mitjançant imatges actuals del Castell combinades amb mapes i fotografies fetes amb realitat virtual, s’ha mostrat les diferents etapes de construcció d’aquesta fortalesa imponent. Sorgida en un petit enclavament ibèric, l’any 1000 es va construir una torre de l’homenatge, una capella i una torre més petita a l’altre extrem. En total, un espai molt reduït de 30 m de llarg x 20 m d’ample, propietat d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona. La seva filla Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona, es casà amb Guerau de Cabrera i des d’aquest moment la història del Vescomtat dels Cabrera-Girona quedarà intrínsecament lligada, amb la cabra com a símbol de prestigi i de poder, i el color groc sobre fons negre com a identificador.
El conferenciant ha parlat de les diferents ampliacions d’aquest castell, que ja apareix citat a la Crònica de Bernat Desclot (s.XIII) com “un dels més bells i nobles del món”, i s’ha aturat en la seva època de màxima esplendor, el s. XIV, en què Bernat II va dur a terme unes importants reformes arquitectòniques que van convertir el Castell de Montsoriu en el gran palau gòtic que coneixem actualment.
La col·laboració dels Cabrera en les campanyes expansionistes al Mediterrani va motivar el rei Pere III a regalar-los el comtat d’Osona i també el de Mòdica, a Sicília. D’aquesta manera, els Cabrera van passar a dominar una extensió de 14.000 km2, des de la Garrotxa fins al Maresme i més enllà del Mediterrani, tot un imperi que van organitzar al voltant de tres viles: Hostalric com a capital administrativa, Breda com a capital religiosa i Blanes com a capital comercial.
En aquest punt el conferenciant ha mostrat unes imatges interessantíssimes del Palau Vescomtal que va fer construir Bernat IV a Blanes: uns mapes francesos que fa molt poc que han sortit a la llum i que mostren el Palau vist des del mar amb tota la seva plenitud. En aquest punt s’ha recordat la figura del blanenc Jaume Ferrer, el gran científic, cartògraf, navegant i personatge cabdal en la història del s. XV perquè va marcar la línia del repartiment de les Amèriques conquerides.
La conferència ha estat només el preàmbul d’una imminent visita al Castell de Montsoriu, que serà conduïda pel mateix senyor Joaquim Mateu i en la qual ampliarà sobre el terreny moltes de les explicacions que avui tan sols s’han esbossat: el gran pes de les dones en la societat medieval, el motiu pel qual es van dessecar els estanys de Sils i moltes altres qüestions relacionades amb l’orgull d’una nissaga de la qual som descendents i que està simbolitzada amb una cabra, omnipresent en el nostre territori.
