Passat l’estiu, el teatre es torna a omplir amb moltes persones qui manifesten el desig de reprendre aquest espai de formació i de convivencia.
Miquel Buixeda dona la benvinguda als assistents, especialment als gairebé 100 nous socis de l’Aula.
Àngel Quintana, en representació del Rectorat de la Universitat de Girona, agraeix aquesta iniciativa i parla de la necessitat de la formació permanent i de la universitat com a creadora de xarxes culturals al territori.
Màrius Ros, Regidor de la Gent Gran, en representació de l’Ajuntament parla de la necessitat de millorar i ampliar el nostre vocabulari i l’Aula pot fer una bona contribució.
CONFERÈNCIA
A continuació, la primera conferencia del curs 2026-27 a càrrec del reconegut escriptor i periodista Antoni Puigvert, qui ens va introduir en el món de la geopolítica i va fer una ecografia dels principals fets geopolítics del món actual.
Marc conceptual
Abans insisteix en no confondre geopolítica amb política internacional o geografía política, tot i que están relacionats. La geopolítica no entra en valoracions polítiques, socials o d’altre tipus; no analitza personatges sinó pobles, nacions o regions més amples (els imperis, encara que no se’ls anomeni així, existeixen encara).
Un denominador comú: empatizar amb el desig d’aquests grans territoris d’establir zones de seguretat i aprofitar al màxim els elements geogràfics que condicionen la seva seguretat.
Sis claus geopolítiques actuals
- Estats Units d’Amèrica: amb estudis que marquen un 30% de ciutadans amb antidepressius, reacciona a l’augment d’influència d’altres potències (Xina sobretot) i que ha fet fora del mercat laboral a molts americans. Aquesta reacció passa pel control de les seves fronteres maritimes i per això voldria controlar des de Groenlandia a Cuba.
- Rússia i Ucraïna: la primera volia un gran espai que el separés dels membres de l’OTAN. Amb la caiguda del mur de Berlin i l’occidentalització dels països de l’Est, només li queda el «coixí» d’Ucraïna que voldria controlar.
- Israel: que no té res a veure amb l’Israel bíblic. De fet, s’havia modernitzat però l’arribada des de fa dècades d’inmigrants de molts països fa que necessitin recuperar amplis espais i recuperar el sentit de poble i establir una altre vegada l’estat d’Israel.
- Turquía: aprofita la seva situación estratégica i sense fer pràcticament res treu benefici.
- Els pobles en «embuts»: com l’estret d’Ormuz o Ceuta, Melilla o Nador están cobrant una importancia cada vegada més gran en les rutes marítimes que condueixen la gran part del petroli mundial. Per això el protagonisme del Marroc anirà en augment, així com les tensions amb Espanya (com als anys 60-70 va ser França qui tensionava Espanya).
- Xina: l’impassible jugador de poker qui pel seu pes demogràfic i tecnològic és interlocuitor obligat en el món geopolític. Els clàssics blocs EEUU-Rusia s’han canviat per EEUU-Xina.
Conclusió
Finalment, exposa i comenta una projecció del mapa mundial amb les corrents que generen aquestes 6 claus amb moltes derivacions i que anomena irònicament «Caoslandia».
I acaba la seva exposició amb una frase inquietant d’Antonio Gramsa:
«El vell món s’està morint, el nou encara no ha nascut. I en aquests clarobscurs neixen els monstres»
CLOENDA
Martí Delgado, jove i reconegut músic i compositor blanenc ens deleità amb una interpretació magistral amb violí d’una sardana que ha composat sobre Sant Martí del Canigó i on hem pogut apreciar els sons de les campanes del monestir, del cant gregorià i d’altres elements entre els passos llargs i curts.
