Aquesta tarda Aula Blanes ha rebut una lliçó d’humanitat i d’esperit crític de sor Lucía Caram, la monja dominica que ha convertit el seu convent de clausura en una casa d’acollida.
La ponent ha reflexionat sobre el cicle constant de crisis de tota mena que estem encadenant: la crisi del 2008, la pandèmia, la paradoxa de la hipercomunicació, la soledat no volguda, la guerra a Europa amb el conflicte d’Ucraïna… Cadascuna d’aquestes situacions, que ens igualen a tots, han fet aflorar la vulnerabilitat humana.
La ponent ha estat molt crítica amb la gestió política que s’està fent de la misèria: les ajudes socials que s’han instal·lat en el sistema i mantingut en el temps com a eina de clientelisme polític, la instrumentalització del cas Maricarmen …
Davant de tot això, sor Lucía Caram ha apel·lat a la COMPASSIÓ, però en el sentit etimològic del terme de “passió compartida” o empatia amb l’altre, defugint el significat de llàstima que s’associa al significat comú d’aquesta paraula. De fet, la conferenciant ha posat l’accent en la potenciació de l’autonomia en detriment del paternalisme. Les paraules de Pere Casaldàliga han il·lustrat aquesta idea: “hem d’humanitzar la humanitat i només podem fer-ho practicant la proximitat” i la dominica ha reblat el clau amb una imatge molt gràfica: cal escoltar, empatitzar, posar-se les sabates de l’altre però tornar-les-hi de seguida perquè pugui fer el seu propi camí.
Tota la conferència ha estat una exhortació a l’esperit crític de la societat davant els múltiples elements manipuladors que l’assetgen: els poders polítics, un excés de comunicació que ens incomunica… I, en diverses ocasions la conferenciant ha apel·lat l’auditori a despertar i a intentar lluitar per aconseguir els somnis de cadascú. En paraules del papa Francesc, “Déu t’accepta com ets, però et somia millor”.
El camí per trobar una sortida vàlida a tot el que estem vivint, segons sor Lucía Caram, ha de venir de la societat i ha de consistir a reconnectar amb allò que ens fa més humans, que és la capacitat d’estimar l’altre incondicionalment.